Etiqueta: creixement

Es tracta d’una inversió estratègica que tindrà un impacte significatiu a impulsar l’activitat de R+D a Catalunya. Pel Govern, es tracta d’una inversió important vinculada als semiconductors, amb l’objectiu de dinamitzar la indústria local i atreure nous projectes d’inversió estrangera al sector.

La Generalitat de Catalunya celebra que la multinacional estatunidenca Cisco obri un centre de disseny de semiconductors a Barcelona, sumant-li ser la primera ciutat de la Unió Europea amb una infraestructura d’aquest tipus.

Aquest tipus d’inversió compta amb molta competència internacional i contribueix a garantir la independència tecnològica de Catalunya, així com d’Europa.

Entre Catalunya i Cisco, la relació s’ha anat estrenyent durant aquests últims mesos. El president català, Pere Aragonès, es va reunir durant l’últim Mobile World Congress amb el director general de la multinacional, Chuck Robbins, a més, amb el vicepresident de l’empresa, Mark Patterson i el director general de Cisco a Espanya, Andreu Vilamitjana.

D’altra banda, aquest nou centre de disseny de semiconductors instal·lat a la ciutat comtal, ha generat 150 nous llocs de treball qualificats. A més la companyia ha ampliat 1.200 m² el seu centre de disseny a Barcelona i té previst construir un nou edifici de 3.000 m² a L’Hospitalet de Llobregat amb un laboratori d’assajos.

El projecte que ha licitat Renfe per al subministrament, substitució, instal·lació i manteniment de la maquinària de control d’accés, en estacions de Rodalies de Catalunya, suposa una inversió de 5.122.342,32 € amb l’IVA inclòs.

Es renoven els equips ja obsolets dels controls d’accés, per a realitzar una instal·lació en aquelles estacions que no disposen de control d’accés i en aquelles que sigui necessari.

Les noves instal·lacions disposen d’adaptació per a persones amb mobilitat reduïda, seran bidireccionals, disposaran de dispositius de lectors de targeta sense contacte, codis de barres de 1D/2D i de la T-Mobilitat, tant en l’entrada com en la sortida.

Aquest projecte respon a un dels punts del Pla Estratègic de Renfe. En aquest document consta l’impuls a la transformació digital i proporcionar seguretat i comoditat al client.

És una actuació finançada pels fons NextGenerationEU.

Va realitzar la visita acompanyat del Conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal i amb ells anava la directora del Sincrotró ALBA, Caterina Biscari. A més, durant la visita van ser presents, Joan Gómez, Director General de Recerca, Carlos Cordón, l’alcalde de Cerdanyola del Vallès, Javier Lafuente, el rector de la UAB, Pere Solà, el director del Parc de l’Alba i Joan Borràs, el delegat territorial de Barcelona.

Aragonès ha destacat del projecte ALBA II que, “és un dels grans actius científics de Catalunya i una eina de recerca excepcional”.

CESSIÓ DE TERRENYS PER AL PROJECTE ALBA II

En finalitzar la visita, el President, acompanyat pel Conseller i la directora d’ALBA, ha corroborat la cessió dels terrenys adjacents a ALBA. Aquests terrenys adjudicats permetran duplicar la superfície actual del Sincrotró ALBA.

És una oportunitat per al futur desenvolupament d’un pol científic i d’innovació en col·laboració amb altres institucions.

El projecte ALBA II preveu la construcció de tres noves línies de llum extra-llargues que es trobaran ubiacadas en els nous terrenys adjudicats al projecte. El projecte durà a terme la modernització dels actuals instruments científics, el desenvolupament de la infraestructura per a emmagatzemar i analitzar dades i la creació d’un instrument d’avantguarda que estarà disponible, a partir del 2030, per a la comunitat científica pública i privada amb l’objectiu de resoldre els reptes de la societat i avançar en el coneixement del món que ens envolta.

L’objectiu de l’Ajuntament és consolidar la ciutat com a capital digital del sud d’Espanya. Segons, Jaume Collboni, primer tinent d’alcalde, s’invertiran deu milions d’euros en sis fons de capital de risc privats a través d’un nou fons públic-privat, Barcelona Accelera.

Els sis seleccionats han de comprometre’s a invertir almenys tres vegades l’import compromès pel consistori, que en cap cas podrà ser la seva inversió inicial, ja que com a màxim la seva aportació representarà el 10%.

El consistori té com a objectiu recuperar el capital invertit en una dècada i impulsar les startups de la ciutat comtal.

L’elecció dels projectes es farà mitjançant un concurs, en el qual s’hauran de complir alguns requisits. Alguns d’aquests requisits són, tenir la seu en la capital catalana o en alguna localitat de l’àrea metropolitana i formar part d’algun dels sectors estratègics que formen part de l’agenda ‘Barcelona Green Deal”. A més, el consistori tindrà en compte per a una part de la inversió, empreses liderades per dones.

La iniciativa serà liderada per l’agència municipal de desenvolupament econòmic Barcelona Activa.

Per a començar, a partir de 2024 es licitarà un hotel en la Terminal 2, encara que fins a 2026 no es posarà fi a la construcció. També estan previstes 36 hectàrees de logística enfront de la T2 i en un temps, la promoció d’un hotel en la T1, a més d’oficines. Fins al moment, Aena no havia pogut dur a terme res del projecte per falta de consens polític.

Malgrat l’oposició a l’ampliació de l’aeroport, a Barcelona, els plans d’Aena són el desenvolupament de 151 hectàrees. D’altra banda, en l’Aeroport de Madrid-Barajas, Aena va adjudicar a P3, filial del fons sobirà de Singapur, el desenvolupament de 32 hectàrees per a usos logístics per uns 170 milions d’euros. El següent pas serà, per a finals del pròxim any afegir a la ciutat aeroportuària oficines i hotels.

Durant el primer semestre de 2025 està previst llançar el pol logístic en l’Aeroport de Costa del Sol-Màlaga i durant els sis primers mesos del 2026, el seu pol hoteler. I està previst al llarg del 2023 tancar els plans màster per a València i Sevilla.

A la llarga llesta s’acaben d’unir les companyies tecnològiques com Cisco i el seu primer centre de disseny de xips europeu en Ca L’Alier, les inversions de Lenovo i Intel en el BSC, o la de l’estatunidenca MPS a L’Hospitalet de Llobregat. També hi ha hagut incorporacions en el sector de l’automoció, amb la sud-coreana ILJIN o del sector de la salut, amb el nou centre tecnològic de malalties rares de AstraZeneca, el centre digital de la suïssa Ypsomed i Veeva, especialitzada en desenvolupament de programari per a la indústria farmacèutica.

En xifres, s’han superat a les que hi havia abans de la pandèmia, quan eren 8.908 (2019). Com a conseqüència, Acció està treballant amb una cartera de 613 projectes d’inversió estrangera, que suposa un 56% més enfront del 2020.

Tipología de las compañías

Les més de 9.000 multinacionals establertes a Catalunya suposen el 18,5% d’ocupació en l’Estat. Cal remarcar que, la majoria estan situades a les comarques del Barceloní (60,8%), el Vallès Occidental suposa (11,2%) i el Baix Llobregat (10,6%).

Les microempreses són predominants amb un percentatge del 42,6%, per davant de les empreses petites (29,1%), les mitjanes (19,8%) i les grans que suposen el percentatge més baix (8,5%). D’altra banda, destaquen les empreses amb més de 20 anys des de la seva creació (33%).

Quant als sectors, són protagonistes els d’infraestructures i construcció, amb diferència, amb gairebé 2.000 empreses que representen un 13,1% del total. Consecutivament, els segueixen les empreses TIC i la indústria 4.0 amb 897, que és el 9,8%, i les de maquinària i béns d’equipament amb 658, que suposen un 7,2%.

D’altra banda, l’origen d’aquestes empreses és variat, però amb diferència la gran part procedeix d’Europa (74%). Per darrere, es troben les que procedeixen d’Amèrica del Nord (15%) i Àsia (8%). I, finalment, remarcar que, els països que suposen un 57,7% del total són, França, els Estats Units, Alemanya, el Regne Unit i Itàlia.

Existeixen diversos factors que determinen la decisió d’un professional a l’hora decidir on desenvolupar la seva trajectòria professional o invertir. No sols la qualitat de vida o una meteorologia agradable.

Barcelona s’ha posicionat en els últims anys com una ciutat guanyadora en la lliga de l’atracció de talent internacional, així i tot, el seu potencial no ha pogut maximitzar-se a conseqüència d’algunes mancances que mostra. Entre alguna d’elles, cal remarcar, l’excés de burocràcia, la manca d’oferta educativa en anglès i alguns altres que impedeixen que exploti tot el seu potencial.

L’associació Barcelona Global té com a principal objectiu eliminar o reduir aquests obstacles. L’organització està convençuda que la ciutat comtal té el potencial per a convertir-se en una de les principals ciutats del món pel talent i l’economia.

La nova Llei de ‘Startups’, que ha estat treballada des de fa més de cinc anys per l’associació, té uns objectius concrets. Començant per millorar de manera efectiva la fiscalitat, reduir la burocràcia i impulsar l’ecosistema emprenedor i l’atracció de talent.

Encara que la normativa suposa una millora per a tota Espanya, beneficiarà principalment a la capital catalana, segons va comentar Maite Barrera, presidenta de l’associació involucrada. La ciutat podrà capitalitzar millor els canvis introduïts, tenint en compte que actualment és considerada la tercera ciutat preferida d’Europa per a crear una startup.

Algunes de les empreses tecnològiques nascudes a Barcelona són, Glovo, Wallbox, Travelperk, Factorial, eDreams i Privalia, totes elles li han atorgat valor a la capital catalana. A més, la nova Llei, atraurà hubs digitals de grans empreses com Nestlé, Pepsico, HP i Amazon, entre altres.

Cepsa i Acciona-Silence s’alien per a impulsar aquest punt d’intercanvi de bateries elèctriques per a cotxes i motos. Barcelona és la ciutat pionera a posar aquesta estació en marxa. L’objectiu principal del projecte és facilitar la recàrrega ràpida de bateries.

Carlos Sotelo, CEO de Silence i Mobility Acciona explica, “l’usuari arriba i té una bateria ja carregada a la seva disposició”. L’executiu afegeix, “estem parlant d’un sistema més econòmic i net que el de la gasolina”.

L’estació d’intercanvis estarà situada al carrer Comte d’Urgell. En els pròxims mesos, les dues empreses preveuen la construcció de deu equipaments similars a la ciutat comtal i en la capital del país.

Principals avantatges del servei

El principal avantatge d’aquest nou servei és la seva immediatesa, ja que el procés és molt semblant en temps al del proveïment de carburant de combustible. A més, aquest servei impulsa la utilització de vehicles elèctrics, oferint un estalvi del 40% en el cost de compra. En aquest cas, les bateries no van incloses, es lloguen.

Aquest servei estarà disponible les 24 hores durant els set dies de la setmana. Els clients pagaran una quota mensual per a gaudir del servei i segons han informat alguns mitjans, una quota bastant inferior a la que es paga per combustible.

Aquesta prova respon a la necessitat de preveure futurs escenaris com l’augment de demanda d’hidrogen verd en el transport de vehicles per carretera. L’objectiu final és que la població tingui accés a fonts d’energies renovables, en el menor temps possible, per a garantir sense problemes trajectes llargs.

Durant aquest mes d’octubre l’ocupació turística va disminuir un 4,3% a Catalunya enfront de setembre. En xifres, aquest octubre s’han deixat de contractar 12.496 treballadors respecte al mes anterior. Aquest succés coincideix amb la finalització de la temporada d’estiu i no es percep com a negatiu, ja que comparat amb l’any anterior la contractació s’ha incrementat en un 7,8%.

En tota Espanya, el sector turístic va ocupar a 2,5 milions de persones a l’octubre, 69.834 menys que al setembre. Així i tot, el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme va destacar que és el millor registre històric del desè mes de l’any. En tot l’Estat el creixement va ser d’un 6,4%.

En comparació amb l’any passat els treballadors per compte d’altri van augmentar un 10,2%, xifra que cal remarcar. D’altra banda, els treballadors per compte propi van disminuir un 1%. En xifres, els treballadors assalariats van ser 225.703 i 55.240 autònoms.

El primer port digital de tota Catalunya està situat en Sant Adrià de Besòs. Serà una zona estratègica per les connexions de fibra òptica del sud d’Europa. 

Barcelona Cable Landing Station és la primera estació d’aterratge que es construeix a Catalunya amb dimensió internacional. Aquesta infraestructura pròximament es convertirà en un port digital de referència en el Mediterrani. A finals d’any es preveu l’arribada dels dos primers cables, malgrat que la infraestructura està preparada per acollir fins a vuit cables de fibra òptica submarina. 

La infraestructura ha suposat una inversió de set milions d’euros. Tot el capital ha estat aportat per AFR-IX telecom, que és una empresa de telecomunicacions catalana que ha impulsat el projecte i que aviat traslladarà la seva seu a l’edifici.

“Teniendo en cuenta que el 98% del tráfico de internet se realiza por cable submarino, Barcelona Cable Landing Station será una pieza clave para ganar conectividad con el mundo”, ha comentat Norman Abi, CEO de la companyia.

Durant els pròxims deu anys s’espera que aterrin els vuit cables submarins internacionals, convertint la infraestructura un punt essencial per a l’economia digital de tot el país, creant així una alternativa al port de Marsella, que actualment pateix una saturació per un elevat nombre de cables que aterren allà.

QUÈ ÉS UN CABLE SUBMARÍ?

Els cables submarins fan la mateixa funció que un avió en un aeroport, però en aquest cas transporten informació. Les dades d’aquests cables de fibra òptica s’envien des de l’estació d’aterratge a diferents centres de dades (data centers).

En aquest cas, és el primer open port de Catalunya i el segon de tota Espanya, és a dir, permet l’accés de cables sense restriccions. Suposa una innovació, ja que habitualment cada empresa propietària d’un cable ha de construir la seva pròpia estació d’aterratge per la connexió del cable.

INFRAESTRUCTURA

La ubicació del port digital es troba en Sant Adrià de Besòs. És un edifici de dues plantes amb una dimensió total de 2.657 m 2 en els quals s’han habilitat vuit sales per a la col·locació dels cables submarins, amb capacitat per 16 racks de telecomunicacions cada una. Les instal·lacions compleixen tots els estàndards de seguretat, així com eficiència energètica, ja que compta amb 194 plaques solars.

El Consorci de la Zona Franca de Barcelona ha guanyat una convocatòria pública d’ajudes de la Fundació Incyde de les Cambres de Comerç espanyoles per posar en marxa una Incubadora d’alta tecnologia en logística 4.0, que es trobarà ubicada en el DFactory Barcelona.

Després de recórrer a una convocatòria pública d’ajudes de la Fundación Incyde de les Cambres de Comerç espanyoles, els hi ha permès cobrir el 50% dels dos milions d’euros d’inversió prevista en aquesta iniciativa. Aquest projecte estarà actiu cap a principis de l’any 2023, segons informen fonts de la Zona Franca.

El projecte cobrirà diferents objectius orientats a les tecnologies emergents dins del sector logístic. La incubadora pretén millorar la competitivitat empresarial, el valor de les noves aplicacions tecnològiques i incrementar l’activitat econòmica en la Zona Franca de Barcelona augmentant la capacitat d’atracció d’aquesta. Amb el propòsit d’optimitzar els diferents processos, implica la robòtica i els magatzems automatitzats. I per tal d’optimitzar els processos es farà ús del big data, per tal de recopilar totes les dades generades.

La incubadora farà que Catalunya prosperi amb avantatges competitius. Aquesta formarà el 29% de la superfície logística d’Espanya. Compta amb unes 39.000 empreses del sector, per aquest motiu és un territori clau per impulsar aquest sector. Les principals millores seran en l’eficiència i la versatilitat dels processos productius, així com la internacionalització de les iniciatives i el desenvolupament de la innovació i el talent especialitzat.

Per un altre costat, les oportunitats d’aquest projecte són augmentar l’impacte econòmic i desenvolupar majors competències digitals, tant en habilitats com en coneixements per consolidar el centre logístic.

Incyde ha posat en marxa 23 incubadores d’alta tecnologia per tot el territori espanyol. Pepe Navarro, delegat d’Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, ha remarcat la importància perquè, “és un moment clau en el desenvolupament del sector logístic”. I ha afegit que l’objectiu és potenciar i reforçar el paper de la Zona Franca.

El grup suís Novartis, un dels líders mundials en innovació biomèdica en cardiologia, oncologia, immunologia, neurociència, oftalmologia i àrees respiratòries invertirà 77,4 milions d’euros a ampliar la seva activitat productiva a Espanya. Del total d’inversió, 63 milions estaran destinats a la planta de Barcelona.

Aquest centre augmentarà la seva capacitat de producció un 150% i es convertirà en un dels dos hubs de producció d’antibiòtics del grup per a tota Espanya. Aquest augment de producció generarà uns 84 nous llocs de treball.

OBJECTIUS DE LA INVERSIÓ

Segons Novartis, una inversió pròxima als 100 milions d’euros en projectes de R+D+i va facilitar la realització de 287 assajos clínics a Espanya, amb la participació de 7.753 pacients.

Marie France Tschudin, presidenta global de la divisió de medicaments innovadors, va defensar davant la ministra i responsable d’economia de la Moncloa la necessitat de realitzar vies de col·laboració entre les empreses i els sistemes de salut públics per a millorar l’atenció sanitària i d’aquesta manera garantir l’accés dels pacients als tractaments més innovadors.

Tschudin va destacar que la companyia suïssa buscarà fórmules de col·laboració amb el sistema de sanitat pública en l’àmbit de la malaltia cardiovascular, que és la que té major índex de mortalitat.