Etiqueta: barcelona

La inversió immobiliària recupera impuls a la capital catalana. Segons dades de la consultora JLL, el volum d’actius contractats en el decurs del primer semestre a Barcelona es va duplicar amb relació al mateix període de l’any anterior. En tancar el mes de juny, la xifra d’inversió superava els 1.300 milions d’euros, un 92% superior a la 2024.

En aquesta xifra, d’altra banda, no està inclosa la compra del centre logístic de Mango (Lliçà de Munt, Barcelona) per part de Punta Na, el holding de la família de l’empresari Isak Andic, per un import al voltant dels 170 milions d’euros, que es va produir a finals de juliol. Amb 280.000 metres quadrats, es tracta d’un dels actius immobiliaris més grans d’Europa.

Les dades fetes públiques mostren el creixement de gairebé tots els segments de mercat, fet que reflecteix la confiança d’inversors locals i forans. En aquest sentit, destaca la recuperació del mercat d’oficines (420 milions), el logístic (300 milions), l’hoteler (250 milions) i el comercial (130 milions).  Les previsions d’inversió immobiliària per al conjunt de l’any 2025 se situen al voltant dels 300.000 metres quadrats.

D’altra banda, la contractació d’oficines a Barcelona va assolir els 88.000 m² en el decurs del segon trimestre d’enguany. Aquesta xifra representa un increment del 22% respecte al mateix període de l’any anterior i reflecteix la progressiva recuperació del sector. En l’acumulat de tot el primer semestre, el volum contractat assoleix els 142.000 metres quadrats, xifra que representa un 13% més que en els primers sis mesos de l’any passat. Són dades de la consultora immobiliària Forcadell.

Cal destacar, en aquest sentit, que un 49% de la superfície d’oficines contractada a Barcelona durant el segon semestre es va localitzar al districte 22@. En aquesta zona de la ciutat l’alta demanda d’oficines a finals de la dècada passada va impulsar la construcció de nous edificis fins als 300.000 metres quadrats, entregats a partir de 2020 i abans de patir el xoc de la pandèmia. La dada, doncs, confirma la recuperació i lideratge del districte 22@ com a motor del mercat d’oficines a Barcelona i apunta al principi de la fi dels espais buits en aquesta zona.

La multinacional automobilística xinesa Chery obrirà un centre d’R+D a Cornellà de Llobregat (Barcelona) a la tardor d’aquest any. La informació es va fer pública després de la reunió entre el Govern català  i la direcció de la companyia a la seva seu a Wuhu, Xina. Aquestes noves instal·lacions, que donaran suport al grup a escala global i ocuparan una superfície de 2.000 metres quadrats, se centraran en el disseny i l’adequació dels vehicles per atendre les necessitats dels usuaris europeus.

En la carta d’intencions signada entre ambdues parts, el Govern català es compromet a donar suport a les iniciatives de l’automobilística en el desenvolupament, expansió i innovació tecnològica en l’àmbit del vehicle elèctric i híbrid, a més de garantir les connexions amb l’ecosistema universitari i les institucions de recerca, i proporcionar instruments públics de suport. Chery, per la seva part, es compromet a desenvolupar a llarg termini la seva activitat a Catalunya, continuant invertint i explorant noves oportunitats en l’àmbit de la mobilitat sostenible.

L’any 2024, Chery va arribar a un acord amb l’empresa EV Motors per fabricar cotxes a Catalunya a les antigues instal·lacions de Nissan a la Zona Franca de Barcelona. En aquest sentit, la multinacional automobilística és un dels principals fabricants d’automoció de la Xina, amb un volum superior als 2,6 milions d’unitats el 2024.

Segons dades d’ACCIÓ, l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa, en els darrers cinc anys la inversió procedent de la Xina cap a Catalunya es va situar en prop de 1.300 milions d’euros. Els projectes derivats d’aquestes inversions han suposat la creació de més de 2.300 nous llocs de treball.

L’Ajuntament de Barcelona va anunciar recentment, en la presentació del pla d’acció de la Barcelona Innovation Coast (BIC), que doblarà el pressupost municipal destinat als àmbits de la ciència i la innovació fins als 46 milions d’euros entre el 2025 i el 2027. La inversió que s’hi havia destinat durant la primera etapa del projecte, des del 2021 al 2024, va ser de 22 milions d’euros.

La Barcelona Innovation Coast és un projecte de ciutat per impulsar la innovació en ciència i tecnologia. Promogut per l’Ajuntament de Barcelona, té més de 40 membres actius de sectors clau com ara les ciències de la vida, la mobilitat, l’energia, la tecnologia i la digitalització.

En la presentació del nou pla d’acció, es va expressar la voluntat que Barcelona s’equipari a ciutats referents mundials en l’àmbit científic, com ara Boston, Zúric, Copenhaguen o Berlín, i es consolidi com a capital científica i tecnològica del sud d’Europa. És amb aquest objectiu que es doblarà el pressupost que la ciutat dedica a ciència, innovació i transferència de coneixement.

Des de l’Ajuntament de Barcelona es destaca que amb la Barcelona Innovation Coast es constata que, tot i no tenir competències en ciència i innovació, l’Administració local si que té responsabilitats i, per això, donarà suport econòmic a projectes orientats a l’impacte social, impulsant la recerca que pugui impactar positivament en el dia a dia de la ciutadania.

Entre els projectes que s’emmarquen dins la Barcelona Innovation Coast per al període 2025 i el 2027, destaquen el Barcelona Investment Fund, la creació a Barcelona de l’Institut Fraunhofer, el Deep Tech Summit i el Deep Tech Node, la Barcelona Innova Lab Mobility i la Ciutat Proactiva de la Fundació BIT Habitat, entre d’altres.

Trend Micro, multinacional japonesa líder mundial del sector de la ciberseguretat, ha triat Barcelona per ubicar-hi el seu hub estratègic per a les seves operacions al sud d’Europa. A les noves instal·lacions, ubicades al districte 22@ de Barcelona, hi treballaran 300 professionals abans del 2027, quan culminarà la primera fase d’un projecte que es preveu més ampli, per continuar liderant el sector des de Barcelona.

Com a primer pas en el seu nou projecte, Trend Micro ha inaugurat una nova oficina corporativa a la Torre Mapfre de Barcelona. Aquest nou hub acollirà funcions clau d’enginyeria, operacions, suport i desenvolupament de negoci, i actuarà com a punt de connexió amb institucions acadèmiques i altres agents de l’ecosistema de ciberseguretat.

En l’elecció de Barcelona com hub, la companyia ha valorat la connectivitat internacional, l’alta qualitat de vida, uns costos d’implantació raonables i un ecosistema empresarial potent en tecnologies de la informació. També la presència a la ciutat del Mobile World Congress, les incubadores empresarials, les universitats, els centres de recerca, així com el teixit empresarial del 22@. Trend Micro té 7.500 professionals arreu del món i una facturació propera als de 3.000 milions de dòlars anuals.

Cal destacar que el sector de la ciberseguretat viu un gran creixement a Barcelona, ciutat que compta amb 160 hubs tecnològics internacionals, que donen feina a gairebé 35.000 professionals i amb un impacte de 2.800 milions d’euros, el 36% d’aquests dedicats a la ciberseguretat. A Catalunya, d’altra banda, hi ha més de 500 empreses de ciberseguretat, que donen feina a 10.600 professionals i sumen un volum de negoci de 1.473 milions d’euros anuals.

Les exportacions catalanes van créixer un 1,4% durant el primer semestre d’aquest any i van assolir els 51.114,1 milions d’euros. Bona part d’aquest increment és degut al repunt de les vendes a l’exterior al mes de juny, quan van augmentar un significatiu 7,2% i van arribar fins als 9.029,4 milions d’euros. Aquestes dades apropen progressivament les exportacions de Catalunya al rècord de l’any 2023, quan es van enfilar fins als 53.000 milions. Són dades del Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa.

Quant als sectors, la indústria química va liderar les exportacions el primer semestre (15.637,2 milions, 17% del total), seguida dels béns d’equip (8.397,6 milions, 13%) i de l’alimentació i les begudes (7.999,3 milions, 10,5%). En aquest sentit, cal destacar que les vendes de Catalunya a l’exterior van representar el 26,7% de les exportacions de tot el conjunt de l’Estat espanyol.

Aquestes dades fetes públiques arriben en un context especialment incert, marcat per l’acord sobre els nous aranzels entre els Estats Units i la Unió Europea, que haurà de fer front a tarifes generals del 15% sobre els seus productes, amb només algunes excepcions.

D’altra banda, i segons es desprèn del darrer informe trimestral de conjuntura econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, aquest 2025 el producte interior brut de Catalunya creixerà per sobre de les expectatives de diferents actors econòmics i, en aquest sentit, assenyala que ens trobem davant d’un canvi del model de creixement, que se centra progressivament en sectors econòmics d’un valor afegit més alt. D’aquesta forma, la inversió i el consum privat agafaran el relleu del consum públic i les exportacions com a motor de l’economia catalana.

El Port de Barcelona és un dels motors de l’economia catalana i generador de prosperitat, i un centre de coneixement logístic innovador i sostenible. Ara, la infraestructura afronta diversos projectes estratègics que marcaran el seu futur i la seva capacitat com a pol d’atracció d’inversions.

Entre aquests projectes estratègics hi ha el desenvolupament del hub d’innovació BlueTechPort, la nova terminal de vehicles del grup NYK, l’ampliació del centre logístic de Lidl a la ZAL, la futura terminal de creuers de Royal Caribbean, la nova terminal de ferris al moll Adossat, l’ampliació de la terminal de Hutchison Ports BEST, així com diverses inversions relacionades amb els nous combustibles zero emissions.

Amb relació a la terminal de contenidors BEST, la nova ampliació permetrà augmentar en un 25% la seva capacitat d’emmagatzematge. Amb una inversió de 150 milions d’euros, la instal·lació comptarà amb un total de 34 blocs semiautomatitzats de distribució i s’hi han afegit 1.000 nous punts de connexió per a contenidors refrigerats.

D’altra banda, el protocol signat entre l’Ajuntament i el Port reordena i fa més sostenible l’activitat creuerista. Es redueix el nombre de terminals de creuers de set a cinc i es desenvolupen projectes per millorar la mobilitat dels passatgers per fer-la més sostenible. La inversió publicoprivada serà de 185 milions d’euros.

Els diferents projectes i inversions són necessaris perquè activitat al Port de Barcelona (exportacions, importacions, creuers…) manté la tendència alcista. En aquest sentit, les exportacions i les importacions continuen creixent amb força fins al juliol i el tràfic dels set primers mesos frega els 41 milions de tones.

Quant els ferris, han transportat 924.328 passatgers (+0,2%), amb un increment del 0,6% amb les Illes Balears. Pel que fa als creuers, Barcelona és líder a Europa i els primers set mesos de l’any s’han registrat 2,1 milions de moviments de creueristes al Port.

L’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat va tancar un semestre històric, amb 27.183.432 milions de viatgers, una xifra que representa un increment del 4,2% en comparació amb els sis primers mesos del 2024, i que suposa el nombre d’usuaris més gran mai registrat fins ara en aquest període, segons ha fet públic el gestor aeroportuari Aena.

L’increment més gran en el primer semestre correspon als viatgers de vols comercials internacionals, que augmenten un 5,6%, fins als 20.268.877, mentre que els passatgers en vols domèstics s’incrementen en un 0,2%, fins als 6.864.381. Quant a nombre d’operacions, entre gener i juny se’n van registrar 174.093, xifra que supera en un 4,3% el primer semestre de l’any passat.

D’altra banda, l’aeroport va transportar 5,54 milions d’usuaris el juliol, un 2,9% més que l’any passat. En l’acumulat entre gener i juliol, la infraestructura ha registrat ja 32,7 milions de passatgers, un 4% més que el 2024. També s’han assolit rècords en operacions, ja que durant el juliol se n’han gestionat 33.660, un 2,7% més. En l’acumulat de l’any, els moviments ascendeixen fins als 207.753 moviments, un 4% més.

Quant a les mercaderies transportades, entre gener i juny es van registrar un total de 93.369 tones, un 4,8% més respecte a l’acumulat del mateix període del 2024 i es consolida també com el millor primer semestre de la història de la càrrega aèria a Barcelona.

Finalment, els aeroports secundaris de Catalunya mantenen el seu dinamisme. Girona-Costa Brava va registrar al juliol 327.075 passatgers (+ 14,1%) i ja supera els 1,22 milions acumulats des de l’inici de 2025 (+16,1%), i Reus també va tancar el mes a l’alça, amb 222.453 viatgers (+11,5%) i un acumulat anual de 744.432 (+12,3%).

El Govern català, el Ministeri de Transports i AENA han acordat l’ampliació de l’Aeroport Barcelona-El Prat, amb l’objectiu d’augmentar-ne la capacitat i que esdevingui un hub intercontinental. L’obra estarà enllestida l’any 2033 i, amb un pressupost de 3.200 milions d’euros, suposarà allargar 500 metres la pista mar. Aquest allargament de la pista representa el mínim necessari per garantir vols intercontinentals amb avions de gran fuselatge, així com la mínima incidència possible en els espais d’interès natural.

La inversió prevista, a part de l’allargament i les millores associades a la pista de mar, inclourà la remodelació de la Terminal-1, la remodelació i millora de la Terminal-2 i una nova terminal satèl·lit. La creació d’aquesta nova terminal comportarà la construcció d’un tren subterrani per connectar-la amb la T-1. L’objectiu final del projecte és recuperar la capacitat operativa de l’aeroport fins a les 90 operacions per hora i assolir els 70 milions de passatgers a l’any. En l’actualitat, la infraestructura només permet assolir les 80 operacions.

En relació amb l’impacte ambiental, el projecte final envaeix només una part de l’espai natural de la Ricarda i també es redueix l’afectació a la llacuna del Remolar. A més, l’espai de Ricarda es millorarà des del punt de vista ecològic, ja que cada hectàrea afectada es compensarà amb 10 hectàrees per optimitzar els hàbitats aquàtics de la zona, creant una anella verda que connecti els espais protegits i agrícoles al voltant de l’aeroport.

L’anunci d’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat ha estat rebut amb satisfacció pel món econòmic i empresarial català. Foment del Treball Nacional ha calculat l’impacte de l’ampliació en 1,8 punts del PIB català (5.000 milions d’euros anuals) i la creació de 45.000 llocs de treball directes.

L’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat va tancar el passat mes de maig amb un total de 5.176.436 passatgers, un 3,7% més que el mateix mes de l’any passat. En els primers cinc mesos de 2025, l’aeroport també ha obtingut un rècord històric d’usuaris, amb 21.887.027, un 4,1% més que entre el gener i el maig del 2024.

Barcelona s’ha tornat a situar, per segon any consecutiu, com a un dels cinc millors ecosistemes de startups de la Unió Europea, segons l’informe Global Startup Ecosystem Index, que publica la consultora StartupBlink, i que s’ha presentat recentment. Barcelona ocupa el 5è lloc a la UE, només per darrere de París, Berlín, Estocolm i Amsterdam.

En l’informe, la consultora ha analitzat més de 1.400 ciutats de 110 països, i ha avaluat els ecosistemes de startups en funció de diferents variables, com ara la quantitat i la qualitat d’aquestes empreses, l’entorn empresarial, el nombre d’espais de coworking i d’acceleradores, la tracció de les empreses emergents, així com altres indicadors empresarials i econòmics regionals.

A escala mundial, Barcelona ocupa ara el 33è lloc com ecosistema d’empreses emergents del món i ha escalat cinc posicions en el rànquing respecte de l’any passat. En aquest sentit, continua sent el principal hub de startups de l’Estat espanyol i és un dels pocs casos en què el principal ecosistema nacional no és la capital de l’estat.

Cal destacar que Barcelona ocupa, específicament, la segona posició mundial en el sector dels videojocs, la tercera a escala mundial i primera d’Europa en la indústria farmacèutica, la segona de la UE en tecnologia sanitària, i la segona a escala mundial en tecnologia neta, ciutats intel·ligents, sostenibilitat i tecnologia de viatges.

Segons Catalonia Trade & Investment, Catalunya acull actualment 2.285 startups, la xifra més alta mai registrada, amb un augment del 9% respecte a l’any anterior. Aquestes empreses generen en conjunt  2.330 milions d’euros d’ingressos i donen feina a gairebé 23.000 professionals.

Catalunya consolida la seva posició com a pol estratègic en innovació sanitària, amb la inauguració del nou hub d’excel·lència de la multinacional britànica Smith+Nephew. Les noves instal·lacions, ubicades a Esplugues de Llobregat, i que porten el nom de ‘Campus Barcelona S+N’, ocupen més de 2.000 metres quadrats i hi treballaran al voltant de cent professionals.

El nou Campus ha suposat una inversió de cinc milions d’euros i incorpora un centre de competència d’última generació, equipat amb robòtica quirúrgica, sistemes de navegació i simuladors de realitat augmentada i virtual. Així mateix, disposa d’un showroom, un auditori per a cent persones i un plató audiovisual per a la creació de contingut científic de projecció global.

En la presentació del nou Campus, representants de Smith+Nephew van destacar que la inversió feta per la companyia representa no és una infraestructura, sinó un compromís ferm amb el talent local, amb el desenvolupament científic i amb la voluntat de continuar fent de Catalunya un referent biomèdic a Europa i al món. Les noves tecnologies permetran en el futur intervencions més precises, menys invasives i amb millors temps de recuperació.

La multinacional britànica contractarà nous professionals i està buscant perfils altament qualificats, principalment bioenginyers, biòlegs, especialistes en intel·ligència artificial aplicada a la salut, informàtics i experts en cirurgia digital, entre d’altres.

Segons dades d’ACCIÓ, Catalunya va captar entre 2020 i 2024 gairebé una tercera part de tots els projectes d’inversió britànica a Estat espanyol, en concret, 63 projectes, que representen 2.209 milions d’euros en capital i més de 6.000 llocs de treball generats. Actualment, hi ha 955 filials britàniques establertes a Catalunya.

Les ciències de la vida a Catalunya han esdevingut un sector estratègic, fortament consolidat.  Aquest sector innovador, dinàmic, que atrau inversió i talent global, que transforma l’economia del coneixement, la salut i la qualitat de vida, agrupa més de 1.400 empreses, genera al voltant de 250.000 llocs de treball i representa ja el 8,7% del PIB català. Així es constata en l’informe elaborat per Biocat, la BioRegió de Catalunya. S’inclouen en l’àmbit de les ciències de la vida la biotecnologia, la farmacèutica, les tecnologies mèdiques i salut digital. Ja el 2023, el sector va aconseguir una xifra rècord de més de 220 milions d’euros d’inversió privada.

D’altra banda, si ens referim específicament a l’ecosistema de salut digital, l’àmbit de coneixement i pràctica associat al desenvolupament i l’ús de tecnologies digitals per millorar aquesta àrea, Barcelona és, darrere Londres, la segona ciutat europea amb un nombre més gran d’empreses emergents en aquest àmbit. El sector de la salut digital català creix un 7% fins a arribar a les 400 empreses, la majoria pimes (92,5%), i cal destacar que un 41,5% d’aquestes desenvolupen solucions d’intel·ligència artificial aplicada a la salut, segons revela un estudi que radiografia el sector, elaborat per ACCIÓ.

En qualsevol cas, tot i unes xifres que constaten la realitat i l’enorme potencial del sector de les ciències de la vida a Catalunya, el seu veritable valor diferencial és un ecosistema sòlid, divers, altament connectat, amb centres d’excel·lència, infraestructures estratègiques, grans hospitals públics i privats, empreses consolidades, universitats, centres de tecnològics i startups, que formen una xarxa innovadora i competitiva.

El sector de la salut i de les ciències de la vida és un dels més importants de l’economia catalana i aquest estudi posa de manifest que també és un dels que millor estan abraçant la digitalització. Això permetrà convertir aquest sector en un autèntic motor econòmic, generador de llocs de treball d’alt valor afegit, avançant cap a un model sanitari on la tecnologia sigui un aliat per garantir una millor atenció a les persones.

Pontegadea Inversiones, el family office del fundador i propietari d’Inditex, Amancio Ortega, ha signat amb el fons Blackstone la compra de l’actual seu del Grup Planeta, ubicada al número 662 de la Diagonal. Fonts properes a les negociacions apunten que l’operació s’hauria tancat amb un preu al voltant dels 250 milions d’euros, en la que representa l’operació d’inversió immobiliària més important de l’any a la ciutat.

Pontegadea disposa d’altres actius immobiliaris a Barcelona, com ara l’antiga seu de Banesto a la plaça de Catalunya, l’antiga seu de BBVA a la mateixa plaça i un edifici d’oficines al número 56 del passeig de Gràcia, entre d’altres.

D’altra banda, la firma d’inversió nord-americana Income Oportunity Fund II (IOF II) ultima la reforma integral de l’antiga seu de Novartis a Barcelona, situada al número 206 al carrer Marina, de gairebé 6.500 metres quadrats. IOF II va comprar al grup farmacèutic suís l’actiu per 13,5 milions d’euros i ha invertit 8,4 milions d’euros més en la reforma integral.

Així mateix, Acciona ha tancat l’adquisició de la seu de Nestlé a Esplugues de Llobregat al fons sud-coreà Igis Asset Management. L’operació s’ha tancat per 65 milions d’euros i el nou propietari transformarà l’actiu en habitatges. Nestlé té contracte vigent i pretén mantenir la seva activitat a l’edifici, que disposa de 30.000 metres quadrats.

Finalment, l’asseguradora Zurich acaba de tancar la venda de l’edifici que acull la seu de la Conselleria de Drets Social i Inclusió, a Diagonal Mar, al fons portuguès Square Asset Management. L’operació s’ha tancat per un import al voltant dels 40 milions d’euros. L’immoble té una superfície de 18.000 metres quadrats repartits en 23 plantes.

La companyia automobilística Ebro, que ocupa bona part de les instal·lacions de l’antiga Nissan, a la Zona Franca de Barcelona, ha arribat a un acord amb l’operador immologístic australià Goodman per augmentar amb 57.000 metres quadrats la seva presència a les instal·lacions del Barcelona City Hub que, amb 144.000 m² per a activitats logístiques, combina funcionalitat multisectorial amb pràctiques de construcció circular.

Amb aquesta ampliació, Ebro passarà ara a tenir 319.000 metres quadrats a les seves instal·lacions industrials i, amb el soci xinès Chery, invertirà 100 milions d’euros en una nova línia de producció per a treballs de muntatge, soldadura i pintura, que es posarà en marxa cap a fins d’aquest any. Goodman gestiona els 500.000 metres quadrats de sòl industrial i logístic de la zona.

Paral·lelament, Goodman va presentar la seva plataforma logística, el projecte de doble planta més gran d’Europa, que comptarà amb una superfície útil de 125.000 metres quadrats. La companyia australiana invertirà 120 milions en la seva construcció, que estarà finalitzada d’aquí a un any i mig. L’espai integra edificis multiplanta, solucions de mobilitat sostenible i infraestructura d’eficiència energètica, com ara panells solars i estacions de càrrega per a vehicles elèctrics.

D’altra banda, Ebro, que actualment dona feina a 800 treballadors, ja està funcionant a dos torns i preveu obrir-ne un tercer després de l’estiu. L’objectiu per a aquest 2024 és arribar a una producció de 20.000 vehicles, tot i que té capacitat per fer-ne 30.000. Alhora, la companyia està invertint 100 milions d’euros per incrementar-la fins a les 100.000 unitats. De cara al futur, la companyia es planteja assolir una producció de 150.000 vehicles a l’any.

Malgrat la incertesa del context polític i econòmic mundial, Barcelona va tancar l’any passat amb un augment del PIB del 3,8% respecte al 2023, una taxa lleugerament més alta a la registrada a Catalunya (+3,6%) i a l’Estat (+3,2%), i que gairebé quadruplica la de la Unió Europea (+1%).

Així es desprèn de les dades recollides en l’informe Conjuntura de Barcelona 2025, que ha elaborat l’Ajuntament de Barcelona, i on es destaca que el bon funcionament de l’economia s’aprecia fonamentalment en les xifres del mercat de treball. L’atur registrat ha tancat a la baixa el primer trimestre del 2025 (-2,5% interanual). Així mateix, les afiliacions a la Seguretat Social van assolir un màxim històric en un mes de març, amb gairebé 1.242.000 persones ocupades i al voltant dels 22.900 llocs de treball més.

Quant al turisme, clau per a l’economia de Barcelona, la seva evolució és moderadament positiva. El març passat, la ciutat va allotjar als seus hotels més de 700.000 persones, un 1,6% més que al mateix mes de l’any passat. En total, són 1,9 milions els turistes allotjats a Barcelona el primer trimestre del 2025, un 3% més que el 2024, tot i que les pernoctacions han baixat un 3,3%.

D’altra banda, i en relació amb l’habitatge, l’últim trimestre del 2024 el preu de l’obra nova va repuntar un 6%. Pel que fa a l’habitatge usat, els preus s’han estabilitzat. En l’àmbit del lloguer, la regulació aplicada a Barcelona sembla que comença a tenir efecte i la renda mitjana ha baixat un 5,1% interanual.

En aquest sentit, cal destacar que l’abril passat l’Ajuntament de Barcelona va presentar el pla Barcelona Impulsa, dotat amb 890 milions d’euros fins al 2027, per crear 180.000 llocs de treball de qualitat, diversificar l’economia i reforçar el posicionament de la ciutat en sectors estratègics com ara la tecnologia, la salut i les cures, la recerca, la cultura i l’economia verda i blava.

Barcelona continua un any més entre les principals ciutats del món com a destinació de congressos. Encapçala la classificació pel que fa a nombre de participants que hi assisteixen, mentre que puja del cinquè al quart lloc quant al nombre de congressos organitzats. Són dades fetes públiques en l’informe de l’Associació Internacional de Congressos i Convencions (ICCA) que, des de fa 24 anys, elabora el seu prestigiós rànquing. Barcelona és la primera ciutat que no és capital d’un estat que hi trobem.

Dins d’aquesta classificació, el primer lloc és per a Viena, que va acollir 154 congressos, mentre que Lisboa (153), Singapur (144), Barcelona (142) i Praga (131) ocupen les següents posicions. Això no obstant, Barcelona és, amb diferència, la ciutat que va rebre un nombre més gran de congressistes l’any 2024, 125.826, amb un retorn econòmic de més de 350 milions d’euros. Londres, Singapur, Madrid i Viena segueixen la capital catalana en aquest rànquing, que no comptabilitza congressos fixos amb seu permanent, com ara l’MWC o l’ISE, sinó només els internacionals rotatoris en almenys tres ciutats.

D’altra banda, i tenint en compte totes les reunions associatives i corporatives (congressos, jornades, convencions, cursos i incentius) celebrades a la ciutat, les xifres es disparen i Barcelona va tancar 2024 amb un total de 1.968 cites, i es van comptabilitzar 734.818 participants (85,6% estrangers) en el conjunt de tots aquests esdeveniments, un 23% més que l’any anterior.

En aquest sentit, segons Turisme de Barcelona, l’impacte econòmic total a la ciutat va ser de 1.384 milions d’euros. Cal destacar que la capital catalana, a més, es consolida com a líder mundial en l’organització de congressos mèdics, amb un total de 56, que suposen el 27,3% del total, seguits dels acadèmics (16,3%) i dels científics (15,4%).

L’informe de l’ICCA es va presentar en el decurs de l’IMEX, la principal fira internacional de la indústria de reunions, esdeveniments i viatges d’incentius, que s’ha celebrat recentment a Frankfurt.

El sector de la salut digital és ara mateix un dels més importants de l’economia catalana. Compta amb 386 empreses, un 17% que ara fa un any, que facturen de forma agregada més de 630 milions d’euros, amb un creixement de gairebé el 7%, i donen feina a més de 5.300 professionals, un 10% més. Així es constata en el darrer informe anual elaborat per ACCIÓ, l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa, que es va presentar en el decurs de la celebració d’una nova edició de l’Health Revolution Congress.

S’entén com ecosistema de la salut digital l’àmbit de coneixement i pràctica associat al desenvolupament i l’ús de tecnologies digitals per millorar aquest sector, que està esdevenint un autèntic motor econòmic, generador de llocs de treball d’alt valor afegit i de retenció de talent. La salut digital permet, a més, avançar cap a un model sanitari més sostenible i inclusiu, on la tecnologia pugui garantir una millor atenció a la ciutadania, tal com es va destacar en la presentació de l’informe.

En l’informe d’ACCIÓ es destaca que Catalunya va ser l’any passat la cinquena regió en projectes, només per darrere de Massachusetts, Irlanda, Telangana (Índia) i Califòrnia, però que va pujar fins a la segona posició pel que fa al volum d’inversió, només superada en aquest cas per Boston, la gran referència mundial en aquesta indústria. A Catalunya van arribar més de 1.500 milions d’euros, en projectes liderats per AstraZeneca, Boehringer Ingelheim, Roche, Polpharma i Siegfried, entre d’altres.

Finalment, es detalla que la majoria de les empreses que es dediquen a la salut digital a Catalunya són pimes i que gairebé dos terços d’elles tenen menys de 10 anys. D’altra banda, una bona part es dediquen al desenvolupament d’eines clíniques (17,9%), de teràpies digitals (13%) i dels diagnòstics (9,8%), i que un 41,5% de les empreses desenvolupen solucions d’intel·ligència artificial aplicades a la salut.

Amb una població estudiantil elevada i rendibilitats del 5%, Barcelona es consolida com la millor ciutat universitària a escala europea per a la inversió immobiliària en residències d’estudiants, per davant de Madrid, Brussel·les, Milà i Lió. Així es desprèn de Compare the Market, un comparador de preus britànic a partir de dades de Numbeo, i de l’informe elaborat per la gestora d’actius immobiliaris Patrizia, que ha estudiat les dades de més de 180 ciutats universitàries de 21 països europeus.

L’informe de Compare the Market, per una banda, recull les millors ciutats dels Estats Units, Europa i Austràlia per a aquesta mena d’inversions en funció de quatre variables ponderades: rendibilitat del lloguer, població estudiantil, preus dels lloguers i interès general en les inversions immobiliàries per a estudiants.  I en aquest sentit,  Barcelona encapçala el rànquing europeu, impulsada per la tercera millor dada de rendibilitat del lloguer (5%) i una població estudiant elevada, amb més de 140.000 universitaris.

Així mateix, l’informe destaca que Barcelona és la seu de vuit universitats i que les ciutats universitàries representen una destinació potencialment atractiva per a la inversió immobiliària, gràcies a una permanent demanda d’allotjament.

D’altra banda, la gestora Patrizia destaca de la capital catalana el seu prestigi acadèmic i la seva projecció internacional, juntament amb un mercat immobiliari consolidat, però encara desproveït, que fan de Barcelona una destinació molt competitiva per a les inversions.

Així mateix, conclou que les residències d’estudiants representen un component estratègic fonamental dins les inversions immobiliàries institucionals, i que aquesta mena d’actius proporcionen una rendibilitat superior i un marge de creixement més gran que l’habitatge residencial convencional.

Siemens, companyia global alemanya líder en innovació i tecnologia, traslladarà el pròxim mes d’octubre la seva seu a la Torre Diagonal One, al districte 22@ de Barcelona. A les noves instal·lacions s’hi ubicaran les activitats comercials i tecnològiques, mentre que en el seu centre de Cornellà Siemens Mobility continuarà a ple rendiment, així com ho farà el seu DEX (Digital Experience Center), un centre d’excel·lència en software per a sectors com ara les infraestructures, la logística i l’automoció, ubicat al DFactory.

Les noves oficines de Siemens estaran situades a la planta 12 de la Torre Diagonal One, que destaca per la seva arquitectura avantguardista, les seves impressionants vistes al mar i a la ciutat de Barcelona, i la seva ubicació privilegiada al districte 22@. Aquest moviment coincideix amb un moment clau per a la companyia, que celebra enguany els 130 anys de presència a l’Estat espanyol i afronta nous reptes marcats per la innovació tecnològica.

Siemens destaca que aquest nou espai mostrarà amb més claredat el seu propòsit com a companyia, que és transformar el dia a dia de les persones amb tecnologies que millorin la qualitat de vida i ajudin a consolidar la sostenibilitat com a eix d’actuació empresarial. A més, amb aquest moviment Siemens no només potencia la seva imatge de marca, sinó que també s’alinea amb les tendències globals de transformació dels espais d’oficina cap a models més sostenibles i flexibles.

Aquest trasllat consolida l’aposta de la companyia per Catalunya en la seva estratègia i reptes de futur, i reforça el posicionament del districte 22@ com el principal hub d’innovació de Barcelona, on diferents companyies globals estan establint-hi les seves seus en els darrers temps.

Barcelona ha estat classificada com la quarta millor ciutat d’Europa en el prestigiós informe Europe’s Best Cities 2025, que elabora Resonance Consultancy, destacant per la seva excepcional qualitat de vida, la seva cultura vibrant i el seu creixent ecosistema d’innovació.

Reconeguda internacionalment per la seva arquitectura, el seu estil de vida mediterrani i la seva dinàmica economia, Barcelona ocupa posicions molt destacades en habitabilitat, amabilitat, restaurants, parcs urbans i facilitat per caminar-hi. L’informe destaca l’equilibri únic de la ciutat entre patrimoni i modernitat, convertint-la en una destinació privilegiada per a residents, turistes i inversors. Aquest atractiu econòmic en augment, que la situen ja en el dotzè lloc en prosperitat, atrau inversions internacionals d’empreses globals que aposten pel seu futur.

D’altra banda, també l’Informe 2024 de l’Observatori de Barcelona, elaborat per l’Ajuntament de Barcelona juntament amb la Cambra de Comerç de Barcelona, destaca el bon moment econòmic que viu Barcelona pel que fa a la inversió internacional, la recerca i el desenvolupament. Aquest informe, que analitza el posicionament de la capital catalana respecte a altres ciutats en diferents indicadors, situa a Barcelona entre les 20 ciutats més competitives del món.

L’Observatori mostra un fort avançament de Barcelona en la seva competitivitat global, assolint la dinovena posició del Global Power City Index. Així mateix, la capital catalana ha destacat en la captació de projectes d’inversió estrangera i, en els darrers anys, també ha guanyat pes, atractiu i competitivitat en Economia Blava.

L’ascens de Barcelona en els diferents rànquings no es deu només al seu atractiu global, sinó també la seva evolució estratègica cap a una ciutat que prioritza la resiliència econòmica a llarg termini, la qualitat de vida de la ciutadania i la competitivitat global.

Les exportacions catalanes van créixer durant el primer trimestre d’aquest any un 3,3% interanual, segons les dades fetes públiques pel Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa, que certifiquen que Catalunya es manté al capdavant de l’Estat espanyol com la comunitat autònoma més exportadora, amb unes vendes totals a l’exterior de 25.050,2 milions d’euros, la segona xifra més alta de la sèrie històrica en plena incertesa pel tema dels aranzels.

Per sectors, el químic va continuar encapçalant el rànquing, amb gairebé 7.800 milions d’euros (+7,4%), un 31% del total. El van seguir els béns d’equip, amb 4.088,8 milions d’euros (+15%) i l’alimentació i les begudes, amb vendes per valor de 3.864,6 milions d’euros (+8%).

Quant a mercats, Catalunya va exportar bàsicament a la Unió Europea, amb 5.420,4 milions (+6,3% anual). El segon lloc de destinació de les exportacions va ser Amèrica, amb 1.036,2 milions (+20,7%). Just abans de la possible entrada en vigor dels aranzels d’entrada als Estats Units, les vendes van enfilar-se fins als 406,8 milions d’euros, un 8,9% més.

En aquest sentit, tot fa pensar que moltes empreses han decidit avançar les vendes per estalviar-se la pujada de taxes, ja que si parlem estrictament del mes de març, es va arribar a un volum d’exportacions de 8.800,7 milions d’euros, amb un augment del 6,6%.

NTT DATA, companyia japonesa de serveis informàtics, ha inaugurat a Barcelona l’NTT DATA Living Lab, ​​un centre d’innovació dissenyat per accelerar el progrés tecnològic a través de la cocreació amb clients i socis estratègics. El nou centre acull espais multidisciplinaris per donar suport a tot el cicle de vida de la innovació, des de la ideació fins a la validació i la implementació al món real.

La intel·ligència artificial és un pilar fonamental del Living Lab. Des del 2018, NTT DATA ha estat desenvolupant el seu Centre d’Excel·lència en IA a Barcelona, ​​i aquesta nova instal·lació reforça el paper de la ciutat com a node clau en l’estratègia global d’IA de l’empresa.

El llançament del Living Lab també subratlla el compromís d’NTT DATA de consolidar la seva presència a Barcelona, ​​on ja hi ha més de 4.000 professionals del grup. Aquest esforç s’alinea amb l’estratègia més àmplia de l’empresa de centralitzar les iniciatives d’innovació a la capital catalana. El 2023, NTT DATA va obrir la seva nova seu al districte de la innovació de la ciutat, el 22@.

En aquest sentit, fonts de NTT DATA destaquen que la innovació és la base del progrés, i que ens trobem en un moment de gran incertesa a escala global, amb moviments que afecten tots els àmbits de la societat i l’economia, i que només es pot continuar avançant amb anticipació, innovació i cocreació amb clients i socis per aportar solucions als nous reptes del mercat i de la societat.

El 22@ de Barcelona torna a agafar impuls. Prova d’això són els 93.000 m² d’oficines contractats l’any passat, xifra que representa el 32% de totes les operacions fetes al conjunt de la ciutat (291.000 m²) i que duplica la contractada al districte l’any anterior. Aquestes dades s’extreuen del darrer informe Transparency 22@ de la consultora immobiliària Cushman & Wakefield.

Així doncs, el districte s’ha refet del sotrac que va suposar la pandèmia i l’auge del teletreball a partir d’aquell moment. La consultora immobiliària considera que aquesta àrea de negocis ha recuperat el seu atractiu com a centre neuràlgic d’empreses estratègiques, ja que bona part de l’absorció dels espais d’oficines ha vingut de la mà dels sectors de la informàtica, les telecomunicacions, els videojocs, la intel·ligència artificial, la ciberseguretat i les ciències de la vida.

Cal destacar que l’impuls a la contractació viscuda al districte, que disposa del 21% de l’estoc d’oficines a Barcelona, ha vist reduir la disponibilitat, que ha passat del 22,5% al 19,1%, una taxa encara elevada, de fet. Malgrat tot, al districte s’hi continua desenvolupant producte i ara mateix hi ha 90.000 m² en construcció, que sortiran al mercat abans entre aquest any i 2026, fet que demostra la confiança en l’evolució del sector a curt i mitjà termini.

Finalment, si parlem d’inversió, al 22@ hi van arribar 26,5 milions d’euros en operacions d’oficines i 32 milions d’euros en operacions de sòl. De cara a aquest any i el que ve, les previsions són força optimistes i s’espera una sòlida demanda inversora per part del capital internacional i els family offices. Segons la consultora, serà una oportunitat per consolidar de forma definitiva el districte, que ha de ser una referència, no només en l’àmbit empresarial, sinó també com un entorn urbà i social atractiu.

Penguin Random House Grupo Editorial, empresa líder en edició i distribució de llibres, ha inaugurat recentment el seu nou centre de distribució de llibres a Cerdanyola del Vallès, Barcelona, consolidant d’aquesta forma el seu lideratge en els sectors editorial i logístic a escala global.

Aquest nou centre, de 42.000 m², és considerat el més avançat de tot Europa i ha representat una inversió de 36 milions d’euros.  Les instal·lacions, equipades amb tecnologia d’última generació, contribuiran a consolidar les operacions logístiques de l’editorial, ja que li permetran gestionar més de 40 milions d’exemplars cada any.

En la inauguració de les noves instal·lacions es va destacar el potencial del sector editorial a Catalunya, assenyalant que representa el 54,1% de la facturació total del sector a l’Estat espanyol. Aquest nou centre reforça el paper de Catalunya com a centre logístic clau en la indústria cultural europea.

Segons la companyia, Barcelona (Cerdanyola del Vallès) va ser escollida com a ubicació per a aquest centre per la seva ubicació estratègica dins l’àrea metropolitana i la seva excel·lent connectivitat amb la resta d’Espanya i Europa. La proximitat a les principals infraestructures de transport els permet optimitzar els temps de lliurament i millorar la distribució nacional i internacional.

Penguin Random House Grupo Editorial, empresa líder en l’edició i distribució de llibres, forma part del grup internacional Penguin Random House, que té la seu a Nova York i va ser fundat per Bertelsmann l’any 2013. El grup editorial exporta i distribueix els seus títols a més de 45 països d’Amèrica Llatina, Àsia, Europa i els Estats Units.

La biofarmacèutica francesa Sanofi reforça la seva aposta per Barcelona amb el seu nou hub internacional d’excel·lència. És el segon a escala internacional de la companyia i s’ubicarà al districte del 22@. Suposarà la contractació de més de 300 persones altament qualificades, especialitzades en ciència de dades, enginyeria d’IA, desenvolupament de productes digitals i anàlisis avançades.

Aquest nou centre s’emmarca dins de l’estratègia de Sanofi de prioritzar la IA i convertir-se en la primera biofarmacèutica en impulsar aquesta tecnologia a gran escala. La companyia preveu que el centre, l’objectiu final del qual és impulsar la innovació i transformar el futur de la medicina, estarà plenament operatiu a finals d’aquest any.

El centre d’IA de Sanofi liderarà la generació d’evidència en vida real, una metodologia d’investigació a través de dades del sistema de salut, amb el suport d’experts en bioestadística, programació estadística i anàlisi de dades clíniques, així com en enginyeria i ciència de dades.

Fonts de Sanofi destaquen la seva confiança en el sistema d’innovació de Barcelona, on només estan creant nous llocs de treball d’alt valor, sinó que també estan ajudant a posicionar Catalunya i l’Estat espanyol com un motor clau en la transformació del sistema sanitari d’Europa.

Sanofi reforça, doncs, la seva presència a l’Estat, on té oficines a Madrid, Barcelona i una fàbrica a Riells i Viabrea, Girona. Al mercat espanyol, la companyia ocupa a més de 1.400 professionals i acumula inversions en R+D que superen els 250 milions d’euros els últims cinc anys.

El sector immologístic continua la seva sòlida evolució a l’alça i la contractació logística a Catalunya va augmentar un 58% durant el primer trimestre d’enguany, en comparació amb el mateix període de l’any passat, i va assolir els 149.000 metres quadrats, enfront dels prop de 95.000 m² de 2024. Són dades de la consultora immobiliària JLL.

Per àrees, l’informe Barcelona Snapshot Logística assenyala que la major part de la superfície contractada s’ha situat a la tercera corona logística de Barcelona -que comença passat el Vallès Occidental i el Garraf, i arriba fins a Tarragona i Girona-, que ha arribat fins a gairebé els 76.000 metres quadrats, un 51%. La segueixen la segona corona, amb prop 53.000 metres quadrats (36%), i la primera corona, amb 20.000 metres quadrats (13% del total).

En aquest sentit, cal destacar que el sector del comerç al detall va absorbir fins al mes de març el 47% del total contractat, seguit de les empreses industrials i dels operadors logístics. Com a referència, cal tenir present que en tancar l’any 2024 la contractació logística havia assolit els 700.000 m², ja per sobre de la mitjana dels darrers cinc anys.

A Catalunya, el mercat logístic es caracteritza per una escassetat de sòl i de producte d’alta qualitat disponible, especialment en el primer anell, molt atractiu i demandat pel sector per la seva proximitat amb la ciutat de Barcelona i amb infraestructures crítiques per al transport, com l’aeroport del Prat i el port de Barcelona.

L’empresa nord-americana Mitek ha creat gairebé 200 llocs de treball al seu centre d’R+D a Catalunya, on va establir operacions el 2017 i des de llavors s’ha convertit en el seu principal centre global. La multinacional està especialitzada en el desenvolupament de tecnologia de verificació d’identitat digital i autenticació de documents oficials mitjançant intel·ligència artificial (IA).

Des del seu centre d’R+D i innovació a Cerdanyola, Barcelona, ​​Mitek lidera el desenvolupament de productes i serveis innovadors per a tot el grup a escala global, essent aquest el centre més gran de l’empresa dedicat a l’R+D, que ha experimentat un creixement significatiu en els darrers dos anys, amb un augment del 65% en la seva plantilla. Més de la meitat de la plantilla global de Mitek centrada en el desenvolupament de productes i l’R+D té la seu a Catalunya, formada per professionals altament especialitzats en intel·ligència artificial i tecnologies avançades.

Mitek s’especialitza específicament en el desenvolupament de solucions tecnològiques per a la verificació d’identitat digital i l’autenticació de documents. Entre d’altres, aquestes solucions es basen en la intel·ligència artificial, incloent-hi l’anàlisi biomètrica, la visió per computador clàssica i les tècniques avançades d’aprenentatge profund. L’objectiu de l’empresa és millorar la seguretat, prevenint el frau d’identitat i el frau en les transaccions financeres, entre altres amenaces.

L’empresa nord-americana va establir la seva presència a Catalunya el 2017 mitjançant l’adquisició d’ICAR Vision Systems, una empresa catalana fundada originalment com a spin-off del Centre de Visió per Computador (CVC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Fundada el 1986 i amb seu a San Diego, Califòrnia (EUA), Mitek actualment té oficines a Nova York, Londres, París i Amsterdam, a més de la de Barcelona.

Nou i definitiu impuls al Catalunya Media City, el hub audiovisual que s’ubicarà a les Tres Xemeneies del Besòs. El Govern català ha promogut la firma d’un protocol de col·laboració per alinear totes les institucions implicades i coordinar les actuacions per fer-lo realitat, mentre avancen els tràmits de la rehabilitació i ampliació de la Nau de Turbines i la construcció de dos grans platós nous al Parc Audiovisual de Catalunya (PAC) de Terrassa.

Aquestes són les dues potes d’una aposta de país basada en la col·laboració publicoprivada, que té per objectiu que Catalunya tingui un centre de referència en producció, recerca, capacitació i especialització professional i serveis per als sectors audiovisual, de continguts digitals i del videojoc. Un parc tecnològic i formatiu de nova generació, dotat d’infraestructures i serveis avançats amb vincles en l’àmbit local, regional i internacional que té com a referents hubs emblemàtics internacionals, com ara els de Hilversum, als Països Baixos, o el MediaCity UK, al Regne Unit.

Les obres d’ampliació i rehabilitació de la Nau de Turbines del Catalunya Media City començaran a l’estiu del 2026 i la previsió és que els treballs finalitzin a finals del 2028. La inversió total serà de 70,8 milions d’euros. Les instal·lacions disposaran d’espais dedicats a la formació i amb un centre cultural de difusió de les darreres tendències audiovisuals i digitals. A més, busca ser un referent per a la recerca i la innovació. El centre complementarà el Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa, on s’invertiran 13 milions d’euros en la construcció de dos nous grans platós de 2.200 i 1.000 m².

El Catalunya Media City forma part del Pla Catalunya Lidera, l’estratègia transversal del Govern català, que aspira a situar el país entre les regions punteres d’Europa. L’objectiu del Catalunya Media City és esdevenir un pol estratègic per al sector audiovisual i digital, amb un impacte econòmic positiu i una visió global d’innovació i producció.

L’economia catalana ha sobrepassat per primer cop els 300.000 milions d’euros, amb un creixement del 3,6%, clarament per sobre de la resta de l’Estat (+ 3,2%), i gairebé quadruplicant la mitjana europea (+ 1%). Són dades fetes públiques recentment per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que indiquen que el PIB va assolir exactament els 316.728 milions d’euros l’any 2024.

A aquest creixement hi ha contribuït diferents factors, com ara la demanda interna, que va créixer un 4%, el consum de les llars (+ 3,5%), el consum de les administracions públiques (+ 5,3%) i la inversió (+ 3,2%). Amb relació al comerç exterior, les exportacions van augmentar un 1,8% i les importacions un 2,7%.

D’altra banda, i pel que fa a l’oferta, tots els sectors d’activitat mostren creixements positius, com és el cas de la indústria (3,9%), els serveis (4,1%), l’agricultura (4,2%) i la construcció (1,7%). Cal destacar que el turisme va tornar a batre rècords, alimentant els ingressos de sectors com ara l’hostaleria, la restauració i tots els serveis associats.

Aquestes xifres confirmen la bona marxa de l’economia catalana un any més. La fortalesa de l’economia catalana contrasta amb la debilitat dels països més grans de la Unió Europea. França, la segona economia de l’euro en PIB, va créixer un 1,1% l’any passat, i la tercera economia, la italiana, va registrar un creixement encara més minso, del 0,5%. Pel que fa a Alemanya, històricament la locomotora econòmica d’Europa, va tancar el 2024 amb un decreixement del 0,2% i encadena dos anys amb taxes negatives.

La captació d’inversió estrangera a Catalunya l’any 2024 va batre rècords i va superar els 1.000 milions d’euros, amb un impacte en l’ocupació de més de 8.000 llocs de treball, entre els creats nous i els mantinguts. El Govern català, a través d’ACCIÓ, l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa del Departament d’Empresa i Treball, ha anunciat recentment que es van captar exactament 1.051 milions d’euros d’inversió estrangera, un 19% més que l’any anterior i la xifra més alta de la sèrie històrica.

Aquestes xifres s’han materialitzat en 106 projectes d’inversió d’empreses estrangeres, que han suposat la creació de gairebé 5.000 nous llocs de treball, un 10% més que el 2023, i el manteniment de més de 3.200 llocs de treball més. En conjunt, l’ocupació creada i mantinguda és la xifra més alta de la sèrie històrica i significa un augment del 44% respecte a l’any passat. En aquest sentit, cal destacar que més de la meitat del total de projectes captats estan directament vinculats a les transformacions digital i verda.

Cal destacar que el 64% de la inversió estrangera captada ha estat de tipus industrial i tecnològic. Concretament, un 37% dels projectes captats s’emmarquen en la indústria manufacturera i un 27% en l’àmbit tecnològic. Si parlem de sectors, destaquen les TIC i l’electrònica (un 22% del total), seguits per l’automoció (14%), el sector químic (11%), l’alimentació (7%) i els videojocs (7%). Quant a l’origen, els països des d’on s’han materialitzat més projectes són Alemanya (11% del total), els Estats Units (9%), França (9%) i la Xina (7%).

Des d’ACCIÓ-Catalonia Trade&Investment, s’assessora les empreses estrangeres per facilitar que noves multinacionals inverteixin a Catalunya. En aquest sentit, el volum d’inversió atret en els últims cinc anys arriba als 3.641 milions d’euros, i en aquests darrers cinc anys s’han creat i mantingut prop de 28.000 llocs de treball, gràcies a les inversions de multinacionals a Catalunya, un 9% més que en el quinquenni anterior.

Microsoft va obrir el passat mes de març un hub de vendes digitals a Barcelona, ​​amb l’objectiu de proporcionar serveis a empreses ubicades a tretze països europeus, incloent-hi, a més de l’Estat espanyol, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Països Baixos, Portugal, Suècia i Suïssa. Aquest nou centre, que s’uneix als existents a Dublín (Irlanda) i el Caire (Egipte), completa la seva xarxa de Digital Sales Center a la regió d’EMEA (Europa, Orient Mitjà i Àfrica).

El nou hub compta amb una plantilla inicial de 44 persones de nou nacionalitats (un 59% dones), que s’ampliarà fins a prop de 250 els pròxims mesos. La companyia està reclutant professionals amb diferents perfils, incloent-hi especialistes tècnics, arquitectes cloud i especialistes en solucions per cobrir les posicions obertes.

Des de Microsoft Ibèrica s’ha destacat que l’elecció de Barcelona com a seu d’aquest nou centre suposa una aposta per donar suport al desenvolupament del talent digital disponible a l’àrea, així com reforçar l’atractiu de la ciutat com a pol d’atracció de professionals de l’àrea de tecnologia de tot Europa. De fet, el centre oferirà els seus serveis en deu idiomes.

Segons l’últim informe Digital Talent Overview, elaborat per Mobile World Capital, Barcelona és una de les ciutats més vibrants pel que fa a la generació i atracció de talent digital, comptant amb més de 122.000 professionals digitals. Durant l’any passat, es van incorporar més de 5.000 professionals estrangers a empreses ubicades a la ciutat i, de fet, un de cada tres professionals digitals a Barcelona prové d’altres llocs, segons conclusions del mateix informe.

El Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), que ha de posar les bases per ordenar fins al 2050 el territori que conformen la ciutat de Barcelona i els 35 municipis del seu entorn, i que es va aprovar inicialment l’any 2023, es tornarà a redactar. L’objectiu és incorporar bona part de les propostes fetes pels ajuntaments, algunes de les quals representen canvis substancials respecte del document inicial.

El document aprovat ara fa dos anys per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) inclou apartats relatius als espais naturals, els espais edificables, l’habitatge, les infraestructures, les vies per a la mobilitat, els corredors verds, les noves àrees de centralitat o les d’activitats econòmiques, entre d’altres. Entre els aspectes més destacats del PDUM de l’any  2023 s’hi troben deu grans avingudes me­tropolitanes pensades per al transport públic en super­fície i la mobilitat, que amb carrers i camins, sumen un total de 870 km d’eixos verds.

D’altra banda, el document contempla quinze nous àmbits de centralitat i planteja un augment del sòl no urbanitzable fins a les 32.000 hectàrees (51% del total), una reducció del 50% de l’ús del vehicle privat, que el 50% dels despla­çaments es facin a peu o en bicicleta i que el 30% d’aquests siguin en transport públic. A més, preveu la construcció de 217.000 nous habitatges, 120.000 dels quals de preu assequible i, d’aquests, 62.000 de lloguer social.

Un cop estudiades les al·legacions de particulars, ajuntaments i sectorials (5.498 en total), el 26% d’aquestes han estat acceptades i el 28% s’estan considerant. Després d’un nou pe­ríode d’informació pública, el document passarà a les comissions d’urbanisme de Barcelona i metropoli­tana, i un cop hi donin el vistiplau, el PDUM quedi aprovat definitivament el 2027 o el 2028.

La multinacional tecnològica Oracle ha posat en marxa el seu primer centre europeu de salut a Barcelona. Aquest nou centre ofereix suport i serveis als clients del sector sanitari d’Europa. Més de 60 persones amb diferents perfils tècnics de diverses nacionalitats s’han incorporat a l’Oracle Health Hub a Barcelona, a la Torre Glòries, on la companyia ocupa quatre plantes i hi ha establert dos centres clau, centrats en l’R+D i l’assistència sanitària.

La decisió d’Oracle d’establir una presència important a Barcelona es basa en els múltiples avantatges de la ciutat. Segons la mateixa companyia, Barcelona, ​​és una ciutat fantàstica, amb una combinació de creixement econòmic, talent, ubicació estratègica, clima, entorn, qualitat de vida i riquesa arquitectònica i cultural la converteixen en una destinació atractiva que, a més, acull nombrosos esdeveniments d’àmbit global, com el Mobile World Congress.

També destaquen, d’altra banda, que Barcelona és una de les tres primeres ciutats d’Europa com a hub d’start-ups i que atrau talent d’arreu del món. Aquesta capacitat d’atracció de talent fa que, treballant a Barcelona, Oracle tingui professionals de 40 nacionalitats entre els seus 450 treballadors que, a més, combinin la visió internacional amb la cultura local.

Cal destacar l’aposta decidida de la multinacional per la innovació i el seu paper en l’ecosistema de Barcelona, on participa en el Barcelona Health Hub i és membre del Cercle Tecnològic de Catalunya i del Clúster Digital de Catalunya. Oracle inverteix més de 5.500 milions d’euros en innovació cada any, amb l’objectiu de posar-la a l’abast de totes les empreses.

La fira Advanced Factories 2025 tindrà lloc entre els dies 8 i 10 d’abril a Barcelona. Serà la novena edició de l’esdeveniment, considerat el més important del sud d’Europa i una cita de referència, que enguany explorarà les últimes tendències en automatització i robòtica industrial, i es completarà amb el congrés Industry 4.0.

L’edició d’enguany, que se celebrarà al recinte Gran Via de Fira de Barcelona i analitzarà l’impacte de la IA en l’optimització de la producció industrial, espera l’arribada de 30.000 visitants. Hi haurà prop de 700 expositors, que representen més de 9.000 empreses industrials, i s’hi presentaran més de 1.000 innovacions industrials.

Els reptes de l’Advanced Factories, que incorpora en aquesta vegada el lema Redefining Automation with Green Tech, són, entre d’altres, la descarbonització, la competitivitat, la productivitat, el finançament i l’atracció de talent.

El sector industrial és rellevant en l’economia de Catalunya, ja que representa prop del 19%, si bé l’objectiu és arribar progressivament fins al 25%. Dins del sector, la presència de la robòtica escada cop més destacable. A nivell mundial, la instal·lació de robots industrials al món ha passat el mig milió d’unitats instal·lades per tercer any consecutiu, en bona part, gràcies a l’impuls del vehicle elèctric.

L’Advanced Factories no serà l’única cita que tindrà lloc aquests dies, ja que tornarà també la bianual Advanced Machine Tools (AMT), que enguany celebrarà la seva segona edició i espera atreure uns 17.000 visitants, 450 novetats i 180 expositors. Entre els dos esdeveniments s’aspira a rebre més de 37.000 professionals.

Catalunya té un grau de digitalització superior al de la mitjana de la Unió Europea. Aquesta és la principal conclusió de l’Informe sobre l’estat de la Dècada Digital, elaborat pel Cercle Tecnològic de Catalunya, i en el que es destaca, especialment, la posició en onze indicadors per a l’assoliment d’una societat i una economia plenament digitalitzades.

L’informe pren com a referència l’anterior Índex de l’Economia i la Societat Digital (DESI), elaborat anualment per la Comissió Europea, i se centra en l’anàlisi d’11 dels 32 indicadors repartits en quatre eixos: habilitats digitals, infraestructures digitals, digitalització de les empreses i digitalització dels serveis públics. Catalunya supera la mitjana de la UE en 28 dels 32 indicadors.

En aquest sentit, és molt rellevant la cobertura de xarxa de fibra i mòbil, amb valors superiors als de les mitjanes de la UE en tots els Indicadors relatius a les infraestructures digitals i cobertura de xarxa fixa de molt alta capacitat (VHCN), amb un 97% i de 5G amb un 95%. Catalunya també presenta bons resultats pel que fa a la implantació de la banda ampla fixa d’almenys 166 Mbps, amb un 88%, i en cobertura de fibra òptica fins a les instal·lacions FTTP, amb un 98%.

D’altra banda, l’informe també destaca la posició en serveis públics digitals per a la ciutadania i per a les empreses, i en l’accés a través del telèfon mòbil i en els serveis de salut. A més, Catalunya també supera el grau d’assoliment del conjunt dels estats membres en l’àmbit de les habilitats digitals i el talent TIC, amb un 67% de la població que afirma que té almenys un nivell bàsic de competències, davant el 54% de la UE.

En el decurs del passat Mobile World Congress, l’Ajuntament de Barcelona i Huawei van anunciar un acord de col·laboració en innovació i formació en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) durant el 2025. L’aliança permetrà impulsar projectes clau per a la ciutat en àrees com les Smart Cities, els Smart Buildings, la connectivitat, l’energia verda i les plataformes TIC.

Amb relació a la formació TIC, les diferents iniciatives tindran el suport de la Huawei Spain Academy, la primera institució a Europa d’aquesta mena de formació, i que ha estat creada recentment per potenciar el talent i les competències digitals a l’Estat espanyol. Les formacions es desenvoluparan en el marc de l’IT Academy, el centre de formació tecnològica avançada de Barcelona Activa, que té amb una sòlida experiència en la formació en programació i Big Data.

En l’anunci de l’acord, els representants de Huawei van destacar que aquest reflecteix el compromís de la companyia amb la innovació i la transformació digital de les ciutats, i que, en aquest sentit, Barcelona és un referent global en tecnologia i sostenibilitat, i que amb les diferents iniciatives que es posaran en marxa contribuiran al desenvolupament d’un ecosistema digital més eficient, sostenible i inclusiu.

Amb aquest acord de col·laboració, l’Ajuntament de Barcelona i Huawei consoliden el seu treball conjunt en el desenvolupament de solucions innovadores per potenciar la digitalització i la sostenibilitat, i contribuir a fer de Barcelona un referent en l’ús de tecnologia per al benefici de la ciutadania.

Barcelona Catalonia, format per la Generalitat de Catalunya, a través de l’INCASÒL, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), assistirà un any més i per 18a vegada a la fira immobiliària MIPIM. L’esdeveniment, que enguany se celebra entre els dies 11 i 14 de març i que reuneix anualment més de 20.000 participants de la indústria immobiliària internacional, és considerat un referent per a la inversió i el desenvolupament urbà.

Barcelona Catalonia presentarà a MIPIM, sota el lema Where else? Barcelona Catalonia, els seus projectes estratègics arreu del territori català, amb diferents oportunitats d’inversió per a tots els sectors, presentant Barcelona i Catalunya com una àrea ideal per a les inversions i els nous projectes, tot reafirmant el seu compromís amb els models de desenvolupament inclusiu, sostenible i cohesionador.

En aquest sentit, Barcelona Catalonia consolida el seu model de col·laboració publicoprivada, que suma les propostes de les diferents administracions i els projectes de companyies privades del sector. L’estand de MIPIM aplegarà empreses amb vocació internacional i administracions municipals, metropolitanes i supramunicipals, que col·laboren en projectes urbanístics a Catalunya.

En el marc del programa oficial de MIPIM, Barcelona Catalonia organitza la conferència ‘Barcelona Catalonia. Life Sciences: the roadmap for reindustrialisation’, que tindrà lloc el dia 12 de març, de 16 h a 17 h, al Salon Croisette (P3) del Palais des Festivals. Aquesta conferència posarà l’accent en el paper de la indústria de les Ciències de la Vida com a catalitzador de la reindustrialització de Barcelona, ​​la seva àrea metropolitana i Catalunya. A més, donarà a conèixer noves oportunitats d’inversió i els actors clau de la cadena de valor de la indústria i l’ecosistema de les tecnologies de la salut. En definitiva, mostrarà com el sector de les Ciències de la Vida està configurant l’economia metropolitana de Barcelona i liderant una nova reindustrialització de Barcelona i Catalunya.

Amfitriona de la conferència: Sílvia Labé, directora de Màrqueting, Comunicació i Intel·ligència Competitiva de Biocat. Ponents: Iker Cano, CEO i cofundador de Cosymbio Labs. Oliver Pou, responsable sènior d’Innovació Oberta a Barcelona Health Hub.

Els indicadors de l’Informe de la BioRegió de Catalunya 2024, fet públic recentment, ens mostren un sector que es consolida com un dels principals motors d’innovació i desenvolupament econòmic i social de Catalunya i, en aquest sentit, el país se situa com un dels hubs d’innovació en salut més competitius d’Europa. Això és degut fonamentalment al creixement en exportacions, l’atracció d’inversió estrangera, l’augment de publicacions científiques i la participació a l’alça en assajos clínics.

En l’informe, es destaca que l’ecosistema de les ciències de la vida i la salut representa el 7,6% del PIB de Catalunya i aglutina més de 1.500 empreses, de les quals un 90% són pimes. Així mateix i en relació amb l’ocupació, el sector dona feina a més de 280.000 persones (el 7,3% de la població ocupada) i es consolida amb l’arribada constant de centres d’innovació internacionals i grans multinacionals globals, principalment l’àrea metropolitana de Barcelona, on s’han instal·lat 23 nous hubs d’innovació en els darrers anys.

D’altra banda, l’any 2024 va marcar un rècord en inversió directa estrangera, amb prop de 550 milions d’euros i gairebé 1.700 nous llocs de treball. En aquest sentit, les startups i scaleups de salut de Catalunya van aconseguir sumar 347 milions d’euros l’any 2024, la segona millor xifra de la seva història. Ressaltar que 112 startups i scaleups de salut treballen en l’aplicació d’intel·ligència artificial (IA).

Catalunya està entre els 10 països del món amb més participacions en assajos clínics i ocupa la 5a posició a Europa. A nivell mundial, Catalunya s’ubica en 8è lloc i se situa en 5a posició a Europa i 8a del món en nombre d’assajos clínics amb participació de centres catalans.

L’Informe de la BioRegió de Catalunya, que publica Biocat des del 2009, s’ha consolidat com la més àmplia i sòlida anàlisi dels actius, els assoliments i les tendències del sector de les ciències de la vida i la salut de Catalunya en un marc internacional.

L’Integrated Systems Europe (ISE), referent del sector audiovisual, va aterrar per cinquena vegada a Barcelona el mes passat i va continuar creixent en nombre d’empreses i rellevància internacional. L’elecció de Catalunya com a seu d’aquest esdeveniment de referència ha suposat un impuls per al sector, que ho ha aprofitat com a element dinamitzador. En aquest sentit, fins a 85 companyies catalanes van ser presents en l’esdeveniment, un 8% més que l’any passat.

Actualment, a Catalunya ja hi ha 4.161 empreses dedicades al sector audiovisual, una xifra que representa un augment del 14% respecte a l’any anterior. La facturació agregada de totes aquestes empreses és de més de 8.600 milions d’euros, una xifra que representa el 3% del PIB català. La indústria audiovisual, d’altra banda, dona feina a prop de 42.000 persones.

Cal destacar, així mateix, que les empreses que ja estaven establertes abans de l’arribada del congrés han vist augmentar un 30% la seva facturació, en part, gràcies a l’ISE. Totes aquestes dades corresponen a l’estudi El sector audiovisual a Catalunya, elaborat per ACCIÓ en col·laboració amb el Clúster Audiovisual de Catalunya.

El sector audiovisual engloba diferents àmbits, des de la creació, la producció, la distribució i l’exhibició de continguts, i inclou una àmplia gamma d’activitats i indústries relacionades amb l’entreteniment, la comunicació i la tecnologia. En aquest ecosistema, les startups tenen una gran notorietat. Concretament, en són 335 a Catalunya, una xifra que s’ha més que duplicat els darrers cinc anys.

En l’àmbit internacional, l’estudi destaca que la indústria audiovisual a escala global va facturar una xifra superior als tres bilions el 2024. Els Estats Units són el principal mercat mundial i concentren més d’un terç de la despesa mundial. Això no obstant, l’informe també apunta l’auge de països del continent asiàtic com a futurs referents d’aquesta indústria a nivell global. En aquest sentit, països com Indonèsia, la Xina o l’Índia són els que disposen d’una millor posició per esdevenir els nous referents en el futur.

L’edició d’enguany del Mobile World Congress (MWC), que s’està celebrant actualment a Barcelona entre els dies 3 i 6 de març, espera superar els 101.000 visitants de l’any passat i generar un impacte econòmic d’uns 550 milions d’euros a la ciutat. En aquesta ocasió, el MWC tindrà com a protagonista la intel·ligència artificial (IA) i reunirà unes 2.700 empreses.

El Mobile World Congress és l’esdeveniment de telefonia mòbil i connectivitat més important i referent del sector i, com cada any, reunirà les principals companyies del món en aquest àmbit -entre les quals cal citar Huawei, Samsung, Xiaomi, Google o Meta-, que hi presentaran les novetats i els productes més rellevants per al pròxim any, entre els que destaquen els smartphones, les tablets o els rellotges intel·ligents, així com altres tipus de tecnologies innovadores.

A més, hi haurà un programa de conferències per dialogar obertament sobre els problemes globals més importants, amb ponents icònics liderant les converses per aportar la seva visió sobre l’impacte de la tecnologia en els reptes socials, polítics i econòmics. Entre aquests ponents hi haurà el pare de la intel·ligència artificial moderna, Jürgen Schmidhuber.

Paral·lelament a la celebració del MWC, tindrà lloc l’11a edició del 4YFN, la plataforma definitiva per connectar amb les startups més disruptives, els inversors visionaris i els pioners de la indústria que donen forma al futur. El 4YFN d’enguany es posiciona com l’epicentre de la innovació impulsada per la intel·ligència artificial, amb set escenaris dedicats a explorar les darreres tendències i aplicacions de la IA.

Segons el tercer informe Tech Hubs Overview, elaborat per la Mobile World Capital amb la col·laboració d’ACCIÓ i l’Ajuntament de Barcelona, Catalunya suma ja 160 hubs tecnològics internacionals, xifra que representa un 9% més respecte als 147 de l’any anterior. Aquests hubs tecnològics generen en conjunt una facturació de 2.879 milions d’euros anuals, amb un creixement d’un 13% el darrer any.

D’altra banda, l’informe també destaca el fort increment en l’apartat d’ocupació creada en aquests centres tecnològics internacionals. Concretament, l’any 2024 es van crear 6.191 nous llocs de treball, un 22% més que l’any 2023, que fa que el nombre total de professionals al sector estigui ja a prop dels 35.000.

L’any 2024 es van establir a Catalunya 13 nous hubs internacionals, impulsats per inversors provinents d’Alemanya, els Estats Units, la Xina, el Brasil, el Regne Unit, els Països Baixos i el Japó, entre d’altres, i especialment relacionats amb la mobilitat i les solucions de software. Aquests nous centres tecnològics van suposar en conjunt la creació de 263 llocs de treball i un impacte econòmic de gairebé 22 milions d’euros. En aquest sentit, AstraZeneca instal·larà a l’Edifici Estel el seu hub global d’investigació, on preveu contractar fins a 1.000 persones, amb una inversió de 800 milions d’euros.

Des de la Mobile World Capital van ressaltar, en la presentació de l’informe, que els hubs tecnològics s’han convertit en un element estratègic per a la transformació digital, impulsant la innovació, la captació de talent i la creació de llocs de treball qualificats. I en aquest sentit, la seva consolidació demostra la capacitat de Catalunya per atraure inversió i generar un entorn capaç de desenvolupar solucions tecnològiques amb impacte global.

Segons un informe elaborat per la consultora immobiliària CBRE, Barcelona ha ascendit tres posicions i se situa ara mateix com la quarta ciutat d’Europa preferida pels inversors immobiliaris el 2025, només superada per Londres, Madrid i París.

La capital catalana va entrar en aquest rànquing el 2022, ocupant la novena posició. L’any següent va assolir la sisena, mentre que el 2024 va baixar lleugerament fins al setè lloc fins a escalar tres posicions i assolir enguany la millor posició dels últims anys.

El 2024, la capital catalana va rebre més de 2.500 milions d’euros d’inversió immobiliària, amb un augment del 30% en relació amb l’any anterior i, segons l’informe de CBRE, s’apunta a una previsió de creixement superior al  20% per a aquest any i que superi els 3.000 milions d’euros. Aquesta previsió es fonamenta en les bones perspectives del sector, tant en l’àmbit hoteler, com el logístic o les oficines.

A Barcelona, el retorn del capital internacional, la reducció de costos de finançament i l’atractiu de la divisa europea davant el dòlar són els factors principals d’atracció dels inversors immobiliaris internacionals.

Finalment, l’informe mostra un canvi cap a un optimisme generalitzat. Mentre que el 23% dels inversors dels enquestats en l’informe  van indicar que el mercat ja està començant a recuperar-se, més del 70% considera que l’activitat es recuperarà a finals d’aquest any.

L’Aeroport de Josep Tarradellas Barcelona-el Prat va tancar el 2024 amb 55.034.955 passatgers, un 10,3% més que el 2023, una xifra que suposa un nou rècord històric anual. En teoria, la dada suposa arribar al màxim de la seva capacitat, que estava establerta en els 55 milions de passatgers. Això no obstant, el gestor aeroportuari Aena afirma que encara hi ha marge de creixement, amb l’ús de les hores vall i la desestacionalització.

D’aquests més de 55 milions de viatgers que van passar per la infraestructura, 54.932.207 van ser de vols comercials i, d’aquests, 40.721.234 ho van fer en vols internacionals i 14.210.973 en vols domèstics. En aquest sentit, durant el 2024 el Prat va gestionar 347.977 operacions, un 9,1% més que el 2023. Pel que fa a la càrrega, el volum de mercaderies també va experimentar un increment important i durant el 2024 es van transportar 181.688 tones, un 16,1% més que l’any anterior.

Cal destacar que l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat també va iniciar l’any amb un increment de la xifra de viatgers del 5,4% al gener en comparació al mateix mes de l’any passat, fins als 3.695.529, segons dades proporcionades per Aena, que destaca que es tracta també d’un nou rècord mensual.

La xifra creixent d’usuaris torna a posar d’actualitat la proposta d’ampliació de l’aeroport del Prat, per tal que pugui convertir-se en un hub internacional sostenible, un projecte que pretén donar resposta a la reclamació històrica de Catalunya de disposar de connexions de llarg radi amb Amèrica, Àsia i Àfrica.

Barcelona i la seva àrea metropolitana es consoliden com un dels hubs tecnològics i d’innovació més importants d’Europa. El seu dinàmic ecosistema, format per start-ups, acceleradores, inversors i grans fires i esdeveniments internacionals de referència han aconseguit atraure més de 6.100 milions d’euros en inversió els darrers deu anys, sis vegades més que en la dècada anterior.

Encara que ara mateix la xifra se situa força per sota de les inversions captades per altres ciutats d’Europa com Londres, Berlín o París en aquest mateix període, Barcelona se situa ja en el vuitè lloc entre els hubs europeus en captació d’inversions tecnològiques, segons constata l’informe State of European Tech 2024.  El talent, la qualitat de vida i el posicionament estratègic de la ciutat li han permès situar-se entre les capitals de referència en innovació i tecnologia.

Un factor clau per impulsar la captació d’inversions és la capacitat de Barcelona per atraure trobades i esdeveniments tecnològics d’àmbit global, com ara el Tech Spirit Barcelona (trobada d’emprenedors i inversors tecnològics), el 4YFN (espai per a start-ups tecnològiques) en el marc del Mobile World Congress, el BNEW (esdeveniments de la Nova Economia) o l’ISE (fira audiovisual més gran del món), entre d’altres.

En aquest sentit, només l’any 2024 la ciutat va ser la destinació de més de 420.000 persones assistents a fires, congressos i esdeveniments internacionals. Totes les cites esmentades anteriorment no només permeten connectar el talent local amb empreses, inversors i socis internacionals, sinó que també actuen com a plataforma per donar visibilitat al potencial tecnològic de Barcelona.

Cal destacar que un dels indicadors clau per entendre el fenomen és l’important nombre d’start-ups existents. El 2023 se’n van comptar més de 2.100, segons el Barcelona & Catalonia Startup Hub, i un 86,7% d’aquestes es localitzaven al territori de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En aquest sentit, l’any 2024 la inversió en start-ups catalanes va ser de 1.440 milions d’euros, el doble que l’any passat.

La inversió estrangera a Catalunya fins al tercer trimestre del 2024 va assolir els 3.453,07 milions d’euros, segons les dades fetes públiques pel Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa del Govern espanyol. Són les darreres xifres oficials publicades i representen un increment del 65% respecte del mateix període d’ara fa un any. Les dades relatives al global de 2024 seran publicades en el decurs d’aquest trimestre.

Al conjunt de l’Estat, la inversió estrangera fins al setembre també va créixer, tot i que en un grau més baix. La xifra es va enfilar fins als 23.607,97 milions, un 21,7% més que de gener a setembre del 2023.  En aquest sentit, cal tenir en compte que l’estadística del govern espanyol comptabilitza les inversions estrangeres als territoris on les empreses tenen la seu social, independentment d’on es materialitzin després. Això provoca un efecte capitalitat de Madrid sobre la resta de territoris.

A Catalunya, la major part de les inversions de capital estranger registrades en els nou primers mesos de l’any es van concentrar a la demarcació de Barcelona, un 90%, fins als 3.191 milions. Girona va captar 183 milions, Tarragona 66 milions i Lleida 11 milions d’euros.

Catalunya és un pol d’atracció d’inversió estrangera directa, que suposa la creació de nombrosos llocs de treball i estimula la innovació i la competitivitat del país, aportant noves tecnologies, coneixements i expertesa.

Segons dades fetes públiques per la consultora immobiliària CBRE, la contractació logística a Catalunya va assolir l’any 2024 els 710.000 m², xifra que supera en un 33% la de l’any anterior i que representa un màxim històric al sector.

En aquest sentit, la xifra de contractació és superior a les mitjanes dels últims cinc anys, amb 655.000 m², i dels darrers deu anys, amb 600.000 m². Cal destacar, així mateix, que més del 50% de la demanda s’ha concentrat en producte nou, la meitat en la segona corona logística, i que la contractació neta ha assolit els 530.000 m², un 75% del total.

Aquest bon comportament de la contractació logística ha impulsat a l’alça les rendes de la primera corona, que ha assolit els 9 euros per metre quadrat/mes, amb un increment anual del 6%, i també de la segona corona, amb un creixement anual superior al 7%, fins als 7,25 euros per metre quadrat/mes. Finalment, a la tercera corona les rendes s’han mantingut estables, en els 4,25 euros per metre quadrat/mes.

Fonts de CBRE destaquen que l’increment de la contractació el 2024 no va venir acompanyada d’un augment corresponent en la inversió a causa de la falta de producte. Això no obstant, assenyalen que la forta demanda i la sortida de nou producte logístic aquest 2025 fan preveure un creixement notable de la inversió.

La inversió immobiliària a la ciutat de Barcelona va assolir els 2.500 milions d’euros el 2024, xifra que representa un 30% més que l’any anterior, segons dades de l’informe de la consultora immobiliària CBRE. En aquest informe, es destaca que les dades suposen un canvi de tendència respecte a la frenada de l’any 2023, que va estar marcat per la pujada dels tipus d’interès i la incertesa de l’escenari macroeconòmic.

Cal destacar que el sector hoteler ha liderat la inversió immobiliària a Barcelona, amb més de 600 milions d’euros i 22 transaccions. Així doncs, es constata que la fortalesa del sector turístic a Barcelona s’ha traslladat al sector immobiliari. Cal destacar que el sector hoteler català ha representat més d’un 18% de tota la inversió en el sector a l’Estat.

Pel que fa al segment de l’habitatge, la inversió va ser superior als 450 milions d’euros, un 65% més que el 2023. D’altra banda, el segment de les oficines va concentrar gairebé 550 milions d’euros i un augment del 24%, mentre que en el retail la inversió va superar els 350 milions d’euros, enfront dels 75 milions de l’any anterior.

Les previsions de la consultora CBRE per a 2024 apuntaven a un creixement del 10%, però finalment l’evolució ha estat molt superior. En aquest sentit, cal destacar que els family office i els inversors locals han tingut un paper protagonista, mentre que els fons d’inversió, que han guanyat presència, s’espera que tornin amb força al llarg d’aquest any.

La baixada de tipus d’interès i la tornada de les grans rondes de finançament va permetre al conjunt d’empreses emergents catalanes del sector de la salut superar en un 56% el volum d’inversions respecte de l’any anterior, fins als 235 milions d’euros l’any 2024.

Així doncs, l’ecosistema català d’start-ups del sector de la salut torna a remuntar després de la caiguda en la captació d’inversions l’any 2023. En aquest sentit, cal destacar que l’àmbit de les tecnologies de la salut és el que aglutina un major nombre d’empreses emergents a Catalunya, amb prop de 400, que representen un 17% del total i una de cada 6 companyies emergents.

Cal destacar que, segons el darrer estudi publicat per l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ) de la mà del Barcelona Health Hub, Catalunya és la cinquena regió mundial en captació de projectes d’inversió estrangera tecnològica vinculada al sector de la salut. Així mateix, Catalunya compta amb més d’una dotzena de centres tecnològics de companyies internacionals com ara Bayer, AstraZeneca o Novartis.

L’onzena edició del 4YFN, que se celebrarà el pròxim mes de març, manté el seu compromís amb el sector salut, reforçant-ne la visibilitat. El programa oficial tornarà a incloure una agenda específica dedicada al digital health, i l’espai d’exhibició també disposarà d’una àrea diferenciada dedicada a aquest àmbit al Hall 8.0, annex al Mobile World Congress 2025.

El segment de les oficines a Barcelona s’ha recuperat. En total, l’any 2024 es van tancar operacions per valor de 550 milions d’euros, mentre que l’any anterior només es va arribar als 280 milions, en bona part per l’impacte dels tipus d’interès i la desconfiança generada pel teletreball.

La consultora immobiliària Forcadell, en un document publicat recentment, concreta que es va passar dels 238.000 m² contractats el 2023 als 295.000 m² de l’any passat. La xifra del 2024 representa un augment del 24%. De cara al 2025, des de la consultora s’apunta que serà un altre any positiu, en què es consolidarà la tendència.

Cal destacar que el 46% de tota la contractació al segment de les oficines es va concentrar entre el centre de la ciutat (42,24%) i que gairebé el 40% es va repartir entre el districte del 22@ (27,27%) i la zona de la Plaça d’Europa–Fira District (12,49%), les noves àrees de negoci.

L’operació més destacada de l’any va ser la compra per part del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) de l’edifici Torre Tarragona a Blackstone per 93 milions d’euros. També destaquen els cinc actius adquirits per Stoneshield a Esplugues, per un valor conjunt de 220 milions, entre ells la seu de Bayer i l’edifici Imagina, per crear el seu campus biomèdic a Catalunya.

Kion Group, multinacional alemanya especialitzada en solucions per a la gestió de fluxos de materials en intralogística, ha instal·lat el primer hub digital fora d’Alemanya al DFactory Barcelona. Aquest espai serà una extensió de la seva divisió KION Industrial Trucks & Services (KION ITS), la més important del seu negoci.

Amb l’obertura d’aquesta nova infraestructura, la companyia reforça la seva aposta per la innovació tecnològica, impulsant el desenvolupament de tecnologies d’automatització, connectivitat i intel·ligència artificial per oferir productes i serveis innovadors per a emmagatzematge, maquinària, vehicles i software avançat, amb marques com ara Linde, Still, Baoli o Dematic.

Fonts de la companyia han afirmat que el DFactory els proporciona una ubicació privilegiada per al llançament i expansió dels seus projectes, i que Barcelona destaca com a escenari perfecte per albergar ecosistemes tecnològics, gràcies a la seva llarga història de compromís amb la innovació i la seva capacitat per a atreure talent i empreses.

El DFactory, promogut pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), reuneix 35 empreses que desenvolupen projectes en robòtica, intel·ligència artificial, impressió 3D, ciberseguretat i altres tecnologies avançades. Disposa d’unes instal·lacions de 17.000 m² i fomenta la innovació col·laborativa.

El 22@ de Barcelona ha tancat l’any 2024 assolint una contractació total de 80.000 metres quadrats d’oficines, la segona xifra més alta dels darrers cinc anys. Són dades fetes públiques per la consultora immobiliària CBRE en el seu darrer comunicat, on es destaca la recuperació del districte tecnològic de la ciutat.

Aquesta recuperació ha vingut impulsada especialment pel bon comportament del 22@ Glòries, mentre que la disponibilitat al 22@ Nord encara és elevada tot i haver-se quadruplicat la contractació. En el comunicat de CBRE també es precisa que al conjunt de Barcelona la taxa de disponibilitat d’oficines s’ha situat en el 14,4% i que la renda mitjana és de 20,4 euros el metre quadrat.

Amb aquestes xifres, el districte torna a recuperar pes a Barcelona després d’uns anys força complicats quant a contractació. L’auge del teletreball per la covid i la crisi del sector van provocar-ne la davallada just en un moment que el 22@ no parava de batre rècords d’atracció d’empreses, contractació d’oficines i noves promocions a punt de sortir al mercat.

Cal destacar que la major part de la contractació registrada ha tingut lloc al 22@ Sud, la zona més extensa del districte, amb un estoc de 798.000 m², el 56% del total del districte tecnològic. D’altra banda, el 22@ Glòries compta actualment amb un estoc de 403.000 m², un 28% del total del 22@, mentre que el 22@ Nord concentra un 14% de l’estoc, amb una superficie de 220.000 m².

Finalment, CBRE destaca que, amb la taxa de disponibilitat d’oficines, la capacitat d’absorció de Barcelona és del 4,6%, xifra que situa la capital catalana com la quarta ciutat europea en aquesta magnitud, per darrere de Londres (6,9%), Varsòvia (6,3%) i Budapest (6,2%), i per davant de Lisboa (4,5%), Dublín (4,2%) i Frankfurt (3,8%).

La multinacional holandesa Qiagen invertirà 13 milions d’euros en el decurs dels pròxims cinc anys en les seves noves instal·lacions a Esplugues de Llobregat. La companyia, que actualment està ubicada al Parc Científic de Barcelona, es traslladarà a aquest nou centre d’operacions a l’antiga fàbrica Braun. Estarà actiu d’aquí a dos anys, en els quals es preveu doblar gairebé la plantilla, passant dels 230 als 400 professionals.

El nou equipament disposarà de 8.000 metres quadrats per a laboratoris, línies de producció, desenvolupament i oficines, i aspira a convertir Esplugues i Catalunya en el centre mundial de la investigació i la innovació en malalties infeccioses, un referent en l’àmbit de la salut, segons fonts de la mateixa companyia.

El 2018, Qiagen va comprar per 154 milions d’euros l’empresa emergent Stat-Diagnostica, ubicada al mateix Parc Científic. L’any 2020, va adquirir la catalana NeuMoDx Molecular, que havia desenvolupat una prova diagnòstica PCR per detectar en només una hora fins a 23 patògens respiratoris diferents. La facturació actual de la multinacional holandesa se situa en els 100 milions d’euros, amb l’objectiu d’arribar als 200.

La promotora immobiliària Conren Tramway va adquirir la parcel·la on s’havia ubicat la fàbrica Braun l’any 2022 i va portar a terme una reforma integral de l’espai, preparant-lo principalment per a activitats com les de Qiagen. De fet, la britànica Smith Nephew, especialitzada en biotecnologia mèdica, ja hi està ubicada.

L’arribada de Qiagen al complex és estratègica quant a empresa que ha de fer que n’hi arribin més, perquè el lloc esdevingui un pol d’activitat biomèdica de la mà de l’Hospital de Sant Joan de Déu i amb la pròxima arribada de l’Hospital Clínic, al final de la Diagonal.

L’històric cinema Comèdia, situat a la cantonada del passeig de Gràcia i la Gran Via, va tancar a principis de 2024. Després de mesos de negociacions amb les famílies propietàries del Palau Marcet, on estava ubicat el cinema, el fons d’inversió Stoneweg ha signat un acord de compra de la finca, en una operació que, inclosa la readaptació dels espais, superarà els 100 milions d’euros.

En aquest sentit, cal destacar que l’edifici està catalogat com a bé cultural d’interès local i que el projecte de remodelació el portarà a terme un estudi alemany d’arquitectura, amb col·laboració amb un altre estudi de Barcelona, el nom dels quals es farà públic pròximament.

El futur Museu Carmen Thyssen exhibirà una selecció del fons de la seva col·lecció, amb una presència destacada de l’impressionisme, el postimpressionisme i l’expressionisme, amb un especial èmfasi en l’art català dels segles XIX i XX, i les exposicions temporals exploraran disciplines com ara la moda, les arts decoratives i la joieria.

L’Ajuntament de Barcelona destaca que l’acord és una gran notícia per a la ciutat, que recupera la seva ambició cultural, i que suposarà un salt qualitatiu històric en l’oferta museística a Barcelona i en la projecció de l’art català al panorama internacional, diversificant culturalment el centre de la ciutat.

La posada en marxa del nou Museu Carmen Thyssen de Barcelona s’afegeix a les ampliacions previstes del MACBA i del MNAC.

Deeplabs, la plataforma d’inversió en ciències de la vida del fons immobiliari Stoneshield, ha invertit 35 milions d’euros, que arribaran a 70 el 2026 , en el seu campus biomèdic als espais dels laboratoris BASID, a Esplugues de Llobregat, Barcelona.

Al campus, Deeplabs ja ha rehabilitat els primers 4.000 metres quadrats dels edificis que va adquirir a principis de 2024 per 220 milions d’euros, amb l’objectiu de crear un hub científic per fer front a la creixent demanda d’instal·lacions per a empreses farmacèutiques o vinculades amb la ciència. En els pròxims tres anys es rehabilitaran fins a 11.600 metres quadrats d’un total de 60.000 m² disponibles entre tots els edificis.

El complex BASID acull actualment empreses com ara Bayer, Agfa Healthcare o Stockmeier, i la seva ocupació és del 83% i, en aquest sentit, cal destacar que pròximament s’instal·laran Lainco, qGenomics, Koa Biotech i Poseidona.

Esplugues de Llobregat està esdevenint un pol científic del sector, amb empreses com Salvat, Galenicum, Aldo-Unión o la mateixa Bayer. Qiagen s’acaba d’ubicar a les seves noves instal·lacions de l’antiga fàbrica Braun i en l’entorn hi ha els hospitals de Sant Joan Despí i Sant Joan de Déu, i també s’hi ubicaran el futur hospital de Vithas i el nou Hospital Clínic.

La farmacèutica Bayer ha creat recentment una nova àrea d’R+D en salut i agricultura, amb 82 nous professionals, al seu centre de serveis compartits de Sant Joan Despí, a Barcelona. Aquesta unitat prestarà servei a les diferents divisions de la multinacional mitjançant el desenvolupament de les operacions en assaigs i de la gestió dels processos de seguretat i qualitat dels medicaments.

El centre de serveis de Bayer a Sant Joan Despí, que va ser creat el 2001, destaca per la seva aportació a la transformació i la digitalització de la companyia, sent un referent en la implementació de nous models a nivell global. El seu equip integra professionals de més de 50 nacionalitats i desenvolupa projectes amb perspectiva internacional, donant servei a països d’Europa i Orient Mitjà.

Amb la posada en marxa d’aquesta nova àrea, aquest centre de serveis es confirma com a hub d’excel·lència per a l’organització de Bayer. Des de la seva posada en marxa, ha anat incorporant noves àrees de desenvolupament, especialitzant-se en aplicació d’intel·ligència artificial per a la millora de l’eficiència, la traçabilitat i l’agilitat en els processos.

Fonts de la companyia destaquen que aquesta fita no hauria estat possible sense la col·laboració amb les institucions públiques i privades del país, i un ecosistema favorable a la generació d’ocupació i desenvolupament econòmic. En els darrers cinc anys, aquest centre ha augmentat la seva plantilla en un 75%, de 471 a 822 professionals de perfil científic.

El Barcelona Supercomputing Center (BSC) acollirà una de les set fàbriques europees d’IA per impulsar-ne el desenvolupament a l’ecosistema empresarial. Aquesta infraestructura oferirà accés a recursos computacionals potents i serveis d’R+D a empreses, start-ups, pimes i científics, accelerant el desenvolupament d’aplicacions d’IA alineades amb els valors europeus.

Amb aquest objectiu, el BSC rebrà una inversió del voltant de 200 milions d’euros per acollir la creació d’una de les set primeres AI Factories europees. Aquesta iniciativa farà que el BSC esdevingui un epicentre de desenvolupament en intel·ligència artificial, que permetrà al sector públic i al privat impulsar projectes d’R+D d’alt impacte en ciència i tecnologia.

La iniciativa s’emmarca en el paquet de mesures recent de la Unió Europea per posicionar Europa com a referent mundial en IA. En aquest sentit, l’AI Factory de Barcelona integrarà recursos tecnològics avançats, dades i talent especialitzat amb l’objectiu de democratitzar l’accés a recursos d’IA a sectors amb recursos limitats, i fomentar la innovació en àrees com ara biomedicina, climatologia i disseny de xips.

Amb una primera inversió de 580 milions d’euros per part de la Comissió Europea per a la xarxa de supercomputadors d’alt rendiment (EuroHPC JU), els països membres estan cridats a contribuir a aquests projectes estratègics. En el cas de Barcelona, ​​l’AI Factory no només millorarà el MareNostrum 5, sinó que obrirà les portes al talent europeu, promovent una infraestructura experimental de supercomputació dissenyada per a IA.

Level, la companyia de llarg radi amb base a Barcelona i pertanyent al grup IAG, va rebre a finals d’any el certificat d’operador aeri (AOC), al mateix nivell que Vueling, British Airways o Iberia, fet que li permet esdevenir una aerolínia independent d’Iberia dins del grup.

Amb aquesta decisió, la companyia vol posar l’aeroport del Prat al nivell dels de Madrid, Londres o Dublín, on les altres companyies del holding IAG tenen les seves bases, i donar marge, així, al creixement de l’aeroport en rutes de llarg radi, a afegir a les dels Estats Units -on incrementat la seva oferta amb 300.000 places, un 9% més– Argentina i Xile, on ja vola actualment.

Amb l’AOC, Level tindrà entitat pròpia per fer els seus propis contractes i plantilla, i ja ha confirmat la incorporació de dos avions més abans del 2026. L’aerolínia contempla també la possibilitat d’incorporar nous mercats de llarg radi des de Barcelona en el futur, com ara l’asiàtic.

En aquesta nova etapa, Level incorporarà més treballadors i treballadores, que s’uniran als cinquanta comandants i vuitanta-cinc copilots actuals, a més de la seixantena de professionals de les oficines de Viladecans.

L’Observatori Barcelona 2023, una iniciativa de l’Ajuntament i la Cambra de Comerç de Barcelona, ​​certifica que la ciutat continua posicionada en els primers llocs dels rànquings a escala mundial com una de les més atractives per a professionals i emprenedores per viure-hi, treballar-hi o crear-hi una startup.

Segons l’Observatori, que recull dades de diferents informes mundials de referència, com ara el Decoding Global Talent 2024, el World’s Best Cities Report 2024 o el Global Power City Index, entre d’altres, Barcelona se situa com la vuitena ciutat més atractiva del món per treballar (por davant Tòquio, Los Angeles o París) i es posiciona com la desena ciutat del món més atractiva per als professionals digitals i tecnològics.

En aquest sentit, l’Observatori Barcelona 2023 constata que la capital catalana es consolida com una de les ciutats capdavanteres en sectors com ara la tecnologia, la ciència i la investigació.

Així mateix, Barcelona se situa com la vuitena ciutat del món i la tercera d’Europa més atractiva per a emprenedors, professionals i residents, figura entre les 25 primeres ciutats en competitivitat global, i en l’onzè lloc del rànquing europeu, davant de Brussel·les , Ginebra i Milà.

Finalment, si parlem d’inversió estrangera, Barcelona repeteix per tercer any com la ciutat europea amb la millor estratègia de captació de projectes d’inversió estrangera, segons l’informe FDi Cities and Regions of the Future 2024, davant de Londres i Berlín.

L’Observatori ha esdevingut una referència per mesurar la competitivitat de Barcelona i el seu teixit empresarial, innovador i cultural. L’estudi pretén oferir referències a institucions i multinacionals amb interès per fer negocis o establir-se a Barcelona, ​​així com per atraure talent i donar suport a la presentació de candidatures a esdeveniments o promoure l’obertura de seus a la ciutat.

Les exportacions catalanes van pujar un 3,4% interanual el setembre, recuperant-se així del descens del 7,3% del passat mes d’agost, i van marcar la segona dada més alta dels registres en un mes de setembre, segons les dades fetes públiques recentment pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. En global, Catalunya va vendre a l’estranger béns per valor de 8.089,8 milions d’euros.

Aquest augment va ser degut, essencialment, al bon comportament dels sectors dels béns d’equip i la química. D’altra banda, els sectors de l’alimentació i l’automòbil van vendre menys a l’exterior. En qualsevol cas, entre gener i setembre les exportacions patien encara un descens del 2,9% interanual, fins als 74.182,9 milions. Cal destacar que el sector de l’automòbil va registrar una caiguda destacada de les exportacions, amb un descens del 16,1%, fins als 1.001,8 milions.

Per sectors, la química, amb un increment del 6,7% i 2.369,2 milions d’euros, va continuar sent el sector que en valor més va exportar. Amb tot, el segment que més es va enfilar en vendes a l’exterior va ser el dels béns d’equip, que va registrar un augment de l’11,9% en les seves exportacions i va assolir els 1.333,6 milions. Cal destacar, també, l’augment de vendes a l’exterior dels productes energètics, amb 413,8 milions (+57,2%).

En l’acumulat de vendes el 2024 entre gener i setembre, el sector que més va exportar també va ser el químic (22.487,6 milions), mentre l’alimentació i les begudes, amb un creixement del 2,4%, va ocupar el segon lloc del rànquing amb 11.358,9 milions exportats.

L’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) liderarà i coordinarà a escala continental el programa PIXEurope, que té per objectiu potenciar la creació de xips fotònics i posicionar Europa com a líder global. El projecte, impulsat per la Comissió Europea, mobilitzarà inversions de 380 milions d’euros i oferirà capacitats tecnològiques úniques a la indústria, amb la creació de tecnologia de propietat europea en un sector de gran importància per a la sobirania tecnològica.

En aquest sentit, s’estima que el mercat mundial de producció de xips fotònics (PIC) creixerà més del 400% en els pròxims 10 anys i que el mercat mundial de la fotònica superi els 1.500 bilions d’euros.  Aquest creixement impressionant és degut a la incessant i creixent demanda d’aquests dispositius per a diverses aplicacions als sectors de les telecomunicacions, la intel·ligència artificial, l’automoció i la mobilitat, la medicina i l’atenció sanitària, la defensa i seguretat, i una àmplia gamma d’aplicacions de consum.

La Comissió Europea, que ha seleccionat el programa com la 5a línia pilot, ha confiat a l’ICFO coordinar-la continentalment, amb un consorci que compta amb la participació directa d’entitats d’Àustria, Bèlgica, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Polònia, Portugal, els Països Baixos i el Regne Unit. La direcció de la línia de xips fotònics atraurà talent a Catalunya i afavorirà la competitivitat empresarial.

L’ICFO és un centre d’investigació  membre del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), fundat per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ubicat al Parc Tecnològic de la Mediterrània, ​​l’institut acull actualment més de 500 persones, organitzades en 26 equips de recerca a 80 laboratoris d’avantguarda.

Shining 3D, empresa especialitzada en la recerca i desenvolupament de tecnologies de digitalització 3D d’alta precisió i en impressió 3D, i enfocada en tres àrees clau com són les solucions de metrologia, l’escaneig 3D professional i les eines dentals digitals, s’ha instal·lat enguany al DFactory Barcelona, l’ecosistema d’indústria 4.0 de referència internacional impulsat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB).

La multinacional, fundada el 2004 i amb seu central a la Xina, s’ha consolidat com un actor clau en la tecnologia digital 3D, exercint una influència global i comprometent-se a difondre l’ús de les tecnologies de digitalització. L’empresa compta amb una plantilla de més de 1.000 professionals distribuïts a nivell mundial, amb seus estratègiques fins ara a la Xina, Alemanya i els Estats Units.

El DFactory Barcelona continua complint l’objectiu de convertir-se en la fàbrica del futur, fomentant i desenvolupant la indústria 4.0, el nou talent i les noves tecnologies i inversions, en un espai inigualable, amb tecnologies com la impressió 3D, robòtica, ciberseguretat, blockchain i intel·ligència artificial. Compta amb unes instal·lacions de 17.000m², on hi ha instal·lades prop de 30 companyies, i es preveu assolir en els pròxims anys uns altres 72.000 m² i que hi treballin 1.500 persones de forma directa i 5.000 de forma indirecta.

El Barcelona Supercomputing Center (BSC) formarà part d’una aliança amb NEC Corporation, multinacional japonesa de l’electrònica i les tecnologies de la informació, i Openchip, companyia d’enginyeria publicoprivada amb seu a la capital catalana. L’objectiu és desenvolupar el nou accelerador de computació vectorial, projecte destinat a centres de dades de supercomputació.

Amb aquesta aliança, el BSC fa un nou pas endavant. Fa uns mesos va estrenar el supercomputador MareNostrum 5, que representa la inversió més gran que ha fet Europa en una infraestructura científica a l’Estat, amb un cost total de 202 milions d’euros. El nou processador de computació vectorial es beneficiarà de l’experiència en disseny del Barcelona Supercomputing Center i del lideratge de NEC Corporation en arquitectures de supercomputació.

D’altra banda, cal destacar el paper del Barcelona Supercomputing Center en el desenvolupament de la intel·ligència artificial. Actualment, els millors centres de recerca són els de supercomputació on s’utilitza intel·ligència artificial per atacar problemes, que d’una altra manera serien impossibles de resoldre.

El Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació és un consorci públic format pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya. Fundat el 2004, ja compta amb més d’un miler de persones que ofereixen infraestructures i serveis en supercomputació.

Galderma ha instal·lat les oficines del seu centre de capacitació global (Global Capacity Center) a l’edifici Colonial, a l’avinguda Diagonal de Barcelona. Les noves instal·lacions, de 1.500 metres quadrats, donen suport al creixement de l’empresa en els seus àmbits d’activitat, com ara la recerca i el desenvolupament (R+D) i les TIC, entre d’altres.

Aquest espai també s’utilitza com a centre per a la captació i la gestió del talent del grup a escala global, l’únic que la multinacional suïssa té a Europa. Al centre hi treballen unes 150 persones i l’elecció de Barcelona s’ha fet per l’ecosistema d’startups presents a la ciutat, la possibilitat de captar talent local d’elevat nivell educatiu i la qualitat de vida.

Galderma té tres línies de negoci: la dermatologia terapèutica, la medicina estètica i la dermocosmètica. Disposa d’una plantilla de més de 6.500 professionals, és present a 100 països i té fàbriques al Canadà, Suècia, França i el Brasil, des d’on es produeixen anualment més de 300 milions d’unitats de producte.

La decisió de situar aquest centre a Barcelona reforça la posició de la ciutat com a pol d’atracció d’empreses del sector de les ciències de la vida, que és altament estratègic i ja representa el 8% del PIB de Catalunya.

El volum d’inversió immobiliària a Barcelona continua la seva progressiva recuperació i va superar els 1.500 milions d’euros entre els mesos de gener i setembre, una xifra que representa un creixement d’un 12% respecte al mateix període del 2023. Són xifres donades a conèixer per la consultora immobiliària CBRE.

Per sectors, l’hoteler va tancar el tercer trimestre d’enguany amb un volum d’inversió de 141 milions d’euros, xifra que fa que la inversió acumulada s’enfili fins als 426 milions, tot i que representa encara un 21% per sota de les inversions registrades el mateix període del 2023 i un 12% per sota de la mitjana dels darrers 10 anys per a aquest mateix període. Això no obstant, Barcelona es consolida com a destí preferit per a la inversió hotelera, amb un 25% sobre el total estatal.

A continuació, se situa el sector líving, amb una quota del 25% de tot el volum registrat al mercat català i 377 milions d’euros assolits en què portem d’any, un 29% més que el 2023, La consultora atribueix aquesta dada a l’auge de residències d’estudiants, sector que ha registrat un volum de 276 milions, més del doble del total del 2023. Aquest sector continua dominat encara per la manca d’oferta suficient per satisfer una demanda que segueix creixent.

D’altra banda, el sector d’oficines s’ha consolidat com el tercer sector que més inversió concentra, amb 357 milions, un 44% més que l’any passat, mentre que el sector retail ha registrat 90 milions, per sobre dels 76 del 2023. Finalment, el sector industrial i logístic amb 80 milions, mostra xifres força inferiors als 199 milions del mateix període de l’any anterior.

Amb gairebé 350 noves multinacionals instal·lades en el decurs de l’any passat, una xifra que representa un increment del 3,7%, Catalunya ha batut el nombre d’empreses estrangeres que hi estan ubicades, en concret, amb 9.602. Són dades fetes públiques recentment per ACCIÓ, agència pública per a la competitivitat de l’empresa, que treballa per captar inversions estrangeres i ajudar a les empreses catalanes a l’exterior, tasca que porta a terme des de fa quaranta anys.

Cal destacar, en aquest sentit, que l’augment de l’arribada d’empreses estrangeres s’enfila fins al 68% si agafem els darrers deu anys, i que les dades reflecteixen que el creixement ha estat continuat, i que s’ha accelerat, de fet, en la darrera dècada. Aquestes empreses generen a Catalunya dos de cada deu llocs de treball, el 30% del volum total de negoci i el 47% de les exportacions.

Si s’analitza segons la facturació d’aquestes companyies estrangeres per sectors, destaquen l’automoció (17%), l’alimentació (11%) i el sector químic (9%). Això no obstant, quant a nombre d’empreses, les tecnològiques representen del 20% del total, sent Barcelona i el seu entorn un pol d’atracció molt important per a les multinacionals del sector.

D’altra banda, si ens atenen als països d’origen, els Estats Units representen el 15% del total de filials instal·lades a Catalunya, seguits de França (14%), Alemanya  (12%), Regne Unit (10%) i Itàlia (8%). En total, a través de les seves empreses estan presents al territori més de 90 països. Les empreses estatunidenques i franceses estan entre les que més estan creixent, un 6% anual, però per darrere del notable increment de les empreses canadenques (12%).

En la presentació de l’informe, s’ha destacat que Catalunya, generadora de talent, ha estat tradicionalment un país obert a les inversions estrangeres que generin benestar per a la ciutadania, en forma de llocs de treball de qualitat, energies verdes i connexions internacionals, i que estiguin repartides pel territori. Bona part dels projectes identificats per invertir al territori en el futur estan lligats a les economies digital i verda.

Catalunya compta amb 340 start-ups ‘deep tech’, un 6% més que l’any passat, segons un estudi realitzat pel Govern català a través de l’agència pública per a la competitivitat de l’empresa ACCIÓ. Les deep tech són empreses amb arrels en la ciència, la tecnologia o l’enginyeria, que requereixen talent amb coneixements STEM per donar resposta a reptes mundials.

En aquest sentit, les start-ups ‘deep tech’ catalanes generen en l’actualitat 2.735 llocs de treball (un 17% més que l’any 2023) i un volum de negoci de 166 milions d’euros (un 3% més). Respecte a la primera edició de l’estudi ara fa dos anys, el nombre de start-ups ‘deep tech’ ha crescut un 17%, mentre que la facturació ho ha fet en un 34% i els llocs de treball en un 58%.

Segons l’estudi, les deep tech representen el 16% de l’ecosistema de start-ups català. Es dediquen principalment a la biotecnologia (37%), la intel·ligència artificial (28%), els materials sostenibles i de frontera (11%), les bateries i l’energia neta (6%) i la robòtica (6%). També destaquen àmbits com la fotònica, el blockchain, la supercomputació, els semiconductors i la quàntica.

Finalment, l’estudi d’ACCIÓ posa de manifest que Barcelona se situa com el primer hub del sud d’Europa en finançament captat per start-ups ‘deep tech’, amb 544 milions d’euros entre 2019 i 2024. En el conjunt d’Europa, la capital catalana se situa per davant de Copenhaguen, Madrid o Amsterdam, entre d’altres.

El PIB de Catalunya ha crescut un 0,9% el tercer trimestre del 2024 i mostra la solidesa del seu un creixement, que s’enfila fins al 3,8% interanual, quatre dècimes més de l’augment que ha experimentat l’economia espanyola en el mateix període (3,4%). Són dades fetes públiques per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat),

Aquest creixement del PIB al tercer trimestre ve determinat per l’evolució positiva de tots els sectors, especialment el dels serveis (4,4%) i la indústria (4,3%). D’altra banda, la construcció mostra una taxa de variació d’un 2,9%, i l’agricultura continua amb la recuperació iniciada aquest any, experimentant un increment del 14,4%.

En relació amb el sector serveis, a la seva evolució hi han contribuït l’hoteleria i restauració, seguides del comerç al detall, serveis informàtics, serveis jurídics, serveis de transport, venda de vehicles de motor i serveis de seguretat. Pel que fa a la indústria, així mateix, el creixement prové especialment de les indústries alimentària i farmacèutica.

L’empresa xinesa Coovally, especialitzada en serveis d’intel·ligència artificial (IA), ha obert a Barcelona la seva nova seu central a  Europa. Des d’ella, la companyia té l’objectiu d’expandir el seu negoci a escala europea i cap a l’Amèrica Llatina. Fins ara, la seu central de Coovally estava situada a Viena.

La companyia,  fundada l’any 2021 a Shanghai, ofereix una plataforma de suport a empreses i particulars que volen introduir la intel·ligència artificial en els seus processos. Amb els seus serveis, els permet accelerar la implementació de projectes que es basen en la IA i augmentar la productivitat de la companyia a l’hora de desenvolupar-los, amb solucions com l’automatització de la gestió de dades o processos interns.

Coovally ha destacat que s’instal·len a Barcelona perquè és una ciutat molt ben connectada amb la resta de mercats del món, amb un ecosistema creixent de start-ups i grans empreses i amb una alta capacitat per generar i atraure tota mena de talent.

El tràfic total del Port de Barcelona ha superat els 53 milions de tones entre gener i setembre, amb un creixement de l’11,3%. Destaca el tràfic de contenidors, que ha estat de gairebé tres milions de TEU, amb un augment del 21,4% respecte al mateix període de l’any passat.

En aquest sentit, els granels líquids mantenen els bons resultats de mesos anteriors i les 10,5 milions de tones han suposat un increment de l’11,2%. D’altra banda, les UTI (unitats de transport intermodal) han crescut un 2,6%, arribant als 328.918 camions i remolcs. Els automòbils nous, que han sumat 509.255 unitats, segueixen retrocedint (-13,8%) i reflecteixen la situació del mercat europeu de vehicles.

D’altra banda, un total de 4.317.304 passatgers han passat entre gener i setembre pel Port de Barcelona, amb un creixement del 4,2% respecte al mateix període de l’exercici anterior. Els ferris han sumat 1,4 milions de passatgers (1,1%), mentre que els creuers turístics han sumat 2,8 milions de passatgers (6%).

El tràfic amb els principals mercats del Port de Barcelona creix tant en les importacions com en les exportacions. Cal recordar que la infraestructura portuària genera un valor afegit brut (VAB) de 4.213 milions d’euros, que representa un 2% del VAB de Catalunya i un 0,4% de l’Estat.

La fundació sueca sense ànim de lucre Norrsken celebra el seu primer any a Barcelona, amb una comunitat integrada per 1.200 membres, s’ha consolidat com a hub tecnològic i d’impacte d’Europa, connectant les persones emprenedores amb els recursos, el coneixement i les xarxes necessàries, i impulsar negocis que contribueixin a fer d’aquest món un lloc millor, segons fonts de la mateixa fundació.

Norrsken ha emergit com un ecosistema que ja impulsa el creixement de més de 140 start-ups i 280 empreses, que cohabiten amb una vintena de firmes de capital risc i entitats acceleradores. A més d’acollir més de 15.000 visitants i 244 esdeveniments, Norrsken House Barcelona s’ha erigit en aquest primer any d’activitat en un catalitzador per a les iniciatives d’impacte, que han aconseguit recaptar més de 30 milions d’euros.

La fundació sueca afronta ara a Barcelona nous reptes, entre ells, continuar bastint ponts tant amb les principals entitats locals, com ara ACCIÓ o Barcelona Activa, com amb la resta d’ecosistemes de les principals ciutats europees, amb l’objectiu d’atraure nous inversors internacionals a la capital catalana i fomentar solucions en àrees com les tecnologies climàtiques, l’atenció sanitària, la biotecnologia i altres sectors emergents.

The District, un dels esdeveniments immobiliaris més influents d’Europa, ha reunit aquesta setmana a Barcelona els principals actors del sector, posant un èmfasi especial en la problemàtica de l’habitatge. L’esdeveniment, celebrat al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona, ha servit com a punt de trobada clau per a inversors, promotors i administracions públiques, que han debatut sobre el futur del mercat immobiliari i les oportunitats d’inversió en un context de creixent demanda d’habitatge assequible.

Entre les participacions més destacades, Barcelona Catalonia i l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) han tingut un paper fonamental. Barcelona Catalonia, la marca que agrupa la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona per a la promoció del territori com a destí d’inversió, ha posat en valor les oportunitats que ofereix la ciutat en matèria d’habitatge i desenvolupament urbà sostenible. Durant les seves intervencions, han subratllat el potencial de Barcelona com un hub atractiu per a inversors que busquen projectes alineats amb criteris de sostenibilitat i innovació.

INCASÒL, per la seva banda, ha presentat diverses iniciatives per impulsar la mobilització de sòl públic amb l’objectiu de promoure la construcció d’habitatges assequibles a Catalunya. Amb la seva intervenció, l’entitat ha remarcat la importància de la col·laboració públic-privada per donar resposta a la creixent demanda d’habitatge social, especialment en zones urbanes densament poblades com Barcelona. Segons els responsables d’INCASÒL, l’impuls a aquests projectes ja està donant resultats tangibles, amb la creació de nous habitatges assequibles que responen a les necessitats de la població.

Els representants de Barcelona Catalonia i INCASÒL també van destacar que la col·laboració entre el sector privat i les administracions està sent clau per a la transformació del territori. La sostenibilitat, l’eficiència energètica i la inclusió social s’han posicionat com a factors centrals en els nous projectes immobiliaris impulsats a la ciutat i l’àrea metropolitana.

L’èxit de The District reafirma el paper de Barcelona com a epicentre europeu de l’activitat immobiliària, i consolida la seva posició com una ciutat pionera en innovació urbanística i solucions per a l’habitatge. L’esdeveniment ha atret la mirada d’inversors internacionals que veuen a la ciutat un espai propici per al desenvolupament de projectes amb alt valor afegit, preparant el camí per a noves inversions que ajudaran a transformar el paisatge urbà català en els pròxims anys.