L’entrevista: Jordi Cornet

Jordi Cornet, president de Barcelona-Catalunya Centre Logístic (BCL)
Jordi Cornet, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, és el president de l’associació Barcelona-Catalunya Centre Logístic (BCL). Entre d’altres iniciatives, Cornet impulsa el reconeixement del sector logístic, fomenta la seva modernització i la millora de l’eficiència energètica, així com donar a conèixer internacionalment la qualitat dels serveis logístics catalans.

Què és Barcelona-Catalunya Centre Logístic i qui en són els seus promotors?

BCL és una plataforma formada per un centenar d’entitats associades que treballa en la millora de l’oferta logística a Catalunya i en la internacionalització del sector. BCL està implicada en el desenvolupament de les potencialitats i oportunitats logístiques de Catalunya, cercant la millora de la productivitat i competitivitat del seu teixit industrial i comercial.

Va ser fundada el 1994 per l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca i el Port de Barcelona, per promoure la ciutat de Barcelona i la seva comunitat logística com la principal plataforma de prestació de serveis logístics pel Sud d’Europa i el Mediterrani.

Quines són les activitats principals que porta a terme en l’actualitat?

BCL desenvolupa la doble funció de potenciar l’existència d’un clúster logístic a Catalunya, que desenvolupa una activitat clau pel conjunt de l’economia i que presenta una especial intensitat d’activitat a l’entorn del Delta del Llobregat, i, al mateix temps, ser un fòrum de reflexió conjunta dels professionals de la logística sobre la situació i el futur del sector logístic català.

Per consolidar aquests objectius, BCL aposta per tenir una posició activa orientada a la millora constant dels factors que incideixen en la competitivitat del sistema logístic, amb especial atenció a les infraestructures i la seva gestió i complementarietat, però també a d’altres factors que incideixen de forma creixent en la competitivitat de les empreses, com poden ser la formació, l’entorn normatiu i regulador o les activitats d’R+D+i.

Per tal de desenvolupar aquestes línies d’actuació l’entitat s’organitza en comissions de treball específiques, que són participatives i obertes a tots els socis, a qui es demana la seva implicació per tal d’identificar les qüestions més candents en cada moment, i que es reuneixen un cop per trimestre.

De quins sectors de l’activitat logística són les empreses i institucions que en formen part?

BCL és el punt de trobada d’usuaris finals, de prestataris de serveis i de gestors d’infraestructures de transport i logística. En aquest sentit, BCL realitza una tasca constant d’anàlisi, debat i reflexió dins del sector, implicant empreses, usuaris, planificadors i gestors de la infraestructures. I és justament la possibilitat de treball en conjunt de tots ells el que dóna sentit a BCL.

Per a dur a terme aquesta tasca, es manté una estreta col·laboració amb les diferents institucions del país, tant polítiques com empresarials, així com una àmplia representació del sector logístic i dels seus usuaris finals.

Barcelona i Catalunya estan considerades en l’actualitat com el principal hub logístic de la Mediterrània. Quines són les claus que expliquen aquesta realitat?

La Mediterrània és la ruta natural dels fluxos marítims entre Europa i Àsia. El pes creixent d’aquestes relacions comercials esdevé una oportunitat per a la façana marítima mediterrània, els ports i els actius logístics de la qual permetrien optimitzar les seves operacions de transport que, fins ara, es conduïen de manera majoritària fins a la façana marítima Atlàntica del Nord d’Europa. També, pels fluxos amb Amèrica del Sud i el Nord d’Àfrica, que adquireixen protagonisme en el mapa del comerç internacional.

Davant d’aquesta tendència, els principals ports de la Mediterrània es preparen per incrementar la seva activitat i posicionar-se com a node de referència, oferint millors serveis al seu entramat logístic, industrial i comercial. I Barcelona i Catalunya juguen un paper capital en aquest esquema funcional per la quantitat i per la qualitat de la seva oferta tant d’infraestructures com de serveis.

A més, Catalunya està molt consolidada com el principal centre d’intercanvis de la península Ibèrica amb Europa. L’orientació logística de Catalunya cap a Europa, tant en termes territorials com en termes econòmics, es veurà més reforçada per actuacions fonamentals com la connexió ferroviària directa amb la xarxa francesa en ample UIC, o la intensificació dels serveis marítims de curta distància (short sea shiping) i autopistes del mar amb els ports d’ambdues ribes de la Mediterrània.

Aquests dies Barcelona se situa en l’aparador internacional de la logística amb la celebració del Saló Internacional de la Logística i el Supply Chain and Logistics Summit. Què representa per a la ciutat la celebració d’aquests esdeveniments?

Aquests dos esdeveniments reforcen la capitalitat logística de Barcelona al sud d’Europa i la Mediterrània. Són, al mateix temps, causa i conseqüència d’aquesta realitat. La seva celebració afavoreix un millor posicionament competitiu global de Barcelona i, alhora, s’organitzen a Barcelona justament per la seva capacitat d’atracció i concentració d’activitat logística.

A banda, resulta molt interessant la seva complementarietat. D’una banda, el SIL congrega inversors i compradors de tota la cadena logística i inclou el Fòrum Mediterrani de Logística i Transport, amb la presència de líders empresarials internacionals, directius dels principals ports del món, transportistes, propietaris de càrrega, navilieres, operadors ferroviaris i de terminals i empreses vinculades al sector.

Per altra banda, l’European Supply Chain and Logistics Summit és el Congrés de logística de referència a Europa per als directors i responsables de logística de les principals empreses mundials per compartir experiències i coneixements. Aplegar-los a Barcelona és una oportunitat per al sector logístic català de donar-los a conèixer la nostra oferta d’infraestructures i serveis, així com la nostra privilegiada ubicació en relació a Europa i a la Mediterrània.

El sector logístic, considerant el nombre d’empreses, els llocs de treball que genera i la superfície total dedicada a aquesta activitat és el principal motor per al creixement del nostre país. Quins són els reptes de futur que el sector haurà d’afrontar?

Un primer repte és el propi reconeixement de la logística com a sector econòmic estratègic de Catalunya. No es tracta només de permetre la seva activitat a casa nostra, sinó d’afavorir la seva consolidació com a motor econòmic.

Un segon repte és la priorització adient de les inversions pendents, donat que la conjuntura econòmica ha posat de manifest la necessitat d’aplicar models tècnics i transparents d’avaluació d’inversions en infraestructures que permetin prioritzar les inversions segons la rendibilitat i la seva contribució a l’economia productiva.

I un tercer repte, i potser el més rellevant, és millorar de forma continuada el posicionament de Catalunya en el mercat logístic internacional, com a reflex de la internacionalització de l’economia catalana i de la fortalesa dels sectors productius i comercials locals, la competitivitat global dels quals vindrà determinada en bona part per l’excel·lència de la seva activitat logística, que és la finalitat última.

www.bcncl.es/ca/