Pocs dies de març i una llarga primavera ens han recordat que la història normalment s’escriu a base de anys o dècades, però en algunes rares ocasions també ho fa en dies i setmanes. En un obrir i tancar d’ulls hem presenciat una crisi sanitària sense precedents amb unes conseqüències socials i econòmiques que tot just comencem a comprendre. Però aquesta primavera també ens ha recordat altres coses. I és que Barcelona i Catalunya són societats que han sabut, al llarg de la història, afrontar grans reptes, i sempre amb una mateixa recepta: de forma compartida, on cadascú ha donat el millor de si mateix.

 

Amb aquesta actitud Barcelona i Catalunya estan reaccionant a la situació d’emergència que vivim. Des de bon principi, l’articulació de mecanismes de col·laboració públic i privada han permès optimitzar recursos en els moments més crítics. La fabricació de respiradors per part de la planta de SEAT a Martorell, el market-place creat per ACCIO  per posar en contacte empreses que ofereixen recursos per lluitar contra el Covid o bé la utilització dels Ateneus de Fabricació de Barcelona o les instal·lacions del 3D Factory LAB del Consorci de la Zona Franca per a fabricació de mascaretes i pantalles protectores són exemples de la extraordinària capacitat de reacció i adaptació del nostre teixit productiu i innovador. Tot això sense oblidar que el fort teixit de recerca ha permès situar Catalunya al capdavant de la recerca sobre el Covid i les formes de mitigar-ne les conseqüències.

 

Amb l’emergència sanitària sota control, ha estat el moment de la reacció en mesures econòmiques i socials. L’esforç de les administracions públiques tant en l’augment de la despesa per minimitzar el xoc inicial com a conseqüència de l’aturada de l’activitat econòmica, com la flexibilització de normatives, reducció o aplaçament de tributs o els plans per assegurar l’ocupació en són alguns exemples. L’enorme esforç en recursos i innovació que fan els diferents agents econòmics per adaptar-se a les noves exigències, com ara el teletreball o l’adopció de mesures de distància social en feines que són presencials, donen una idea de l’esforç titànic que està fent el sector privat per adaptar-se i poder seguir generant activitat, riquesa i ocupació.

 

El gran repte, a partir d’ara, és com dibuixar una nova manera de funcionar on una nova onada de digitalització modificarà amb profunditat la forma que tenim d’organitzar-nos com a societat. El teletreball possiblement esdevingui la gran oportunitat per aconseguir un repte que fins ara semblava impossible: evitar les aglomeracions als centres de les ciutats, fer-les més verdes i menys contaminades. Per altra banda, si el teletreball ha vingut per quedar-se, la forma que tenim d’organitzar el territori canviarà: una activitat menys concentrada en els centres de les ciutats ajudarà a esponjar més la població, amb menys necessitat de viure a prop del seu centre de treball. La dimensió metropolitana guanyarà, doncs, molta més rellevància. L’evidència de que l’entorn proper és fonamental, en coses tant elementals com l’alimentació però també indústries estratègiques com la farmacèutica, posen de rellevància que no es pot oblidar el territori en el seu conjunt ni el seu teixit productiu.

Més que mai, el trident format per la ciutat, la seva àrea metropolitana i el conjunt del territori han de funcionar plegats i donant el millor de si mateixos.

Com treballem? Com gaudim del temps lliure? Com viatgem? Com ens relacionem amb l’entorn i en tenim cura? Quins recursos consumim i d’on provenen? Mai havia estat tot tant en qüestió. Ara tenim l’oportunitat repensar-nos i per atacar els reptes locals i globals que tenim sobre la taula.

Ens hi acompanyes?

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers, necessàries pel seu funcionament, configurar les seves preferències i prendre dades estadístiques. Consulti el nostre Avís Legal per obtenir més informació.    Ver Política de cookies