Creating the conditions for social and economics progress

Sixte Cambra, president del Port de Barcelona

Al primer trimestre de 2016 tots els indicadors del Port de Barcelona van registrar increments.  Aquesta infraestructura, que és cabdal per a l’economia del país i per a la seva cadena logística, ha comptat amb una presència destacada al Saló Internacional de la Logística i la Manutenció i al Supply Chain and Logistics Summit, i ha estat notícia recentment per l’aprovació dels convenis per a la construcció dels accessos ferroviaris.

Sixte Cambra

Què representa per al Port de Barcelona l’aprovació dels convenis per als accessos ferroviaris per part de Govern espanyol?

La signatura dels dos convenis (el que regula el finançament de l’accés ferroviari i el del traspàs gratuït d’un tram de via d’FGC a l’Adif) és un fet important i imprescindible per impulsar el desenvolupament de la connexió ferroviària definitiva al Port. Tanmateix, voldria referir-me a dos aspectes que considero importants. D’una banda, el mes de setembre de 2013 vam signar un protocol per a impulsar l’accés ferroviari al Port de Barcelona, un acord entre les sis entitats implicades en aquesta actuació (Ministeri de Foment, Generalitat de Catalunya, Puertos del Estado, Port de Barcelona, FGC i Adif). Això significa que hem hagut d’esperar 3 anys per donar el següent pas, és a dir, signar els esmentats convenis. És un retard lamentable, sobretot tenint present que està en joc una obra fonamental per garantir no només la competitivitat del Port, sinó la del conjunt d’empreses importadores i exportadores del nostre país que són un motor essencial de la nostra economia.

D’altra banda, és important recordar que queda pendent un altre pas abans d’estar en condicions de licitar i d’iniciar la part de l’accés que correspon al Port. Es tracta de l’aprovació, per part del Ministeri de Foment, de la Delimitació d’Espais i Usos Portuaris (DEUP) que permetrà integrar al recinte portuari la franja de terreny paral·lela a la desembocadura del Llobregat per on passarà l’accés ferroviari. Ara que hem aconseguit signar els dos convenis esmentats, esperem que l’aprovació de la DEUP també es materialitzi aviat.

Al primer trimestre de l’any els indicadors del Port, tant els referents a mercaderies com a passatgers, han crescut. Quins factors han impulsat aquests increments?

Acostumem a dir que el Port de Barcelona és un bon termòmetre de l’economia i, ja amb els resultats dels primers 5 mesos de l’any, podem dir que es consolida l’impuls del comerç exterior en diferents segments de càrrega. En el cas dels contenidors, un tràfic estratègic per al Port i que reflecteix molt bé l’evolució de l’activitat econòmica de l’entorn, hem crescut un 13%. Els contenidors d’importació mantenen un important dinamisme i augmenten un 10%, mentre que els contenidors d’exportació (en creixement constant des de 2008) avancen al ritme del 5%. La Xina, Estats Units, la Unió dels Emirats Àrabs, l’Índia i Mèxic han estat els socis comercials més dinàmics pel que fa als intercanvis comercials amb el Port. Altres segments de tràfic, com ara els vehicles, els sòlids a granel o els hidrocarburs també han obtingut resultats positius.

Aquesta evolució és fruit de l’esforç de les empreses del nostre hinterland (zona d’influència) per competir a l’exterior i arribar a mercats cada cop més llunyans i també és conseqüència de la reactivació del mercat intern. A més, el procés d’ampliació i modernització del Port, que entre els anys 2000 i 2014 va suposar una inversió total de 4.000 milions d’euros; l’impuls de la xarxa ferroviària interna; i l’aposta per la qualitat i l’eficiència dels serveis logístics (marca de qualitat Efficiency Network, la plataforma telemàtica Portic, estratègia de terminals marítimes interiors, etc.) també han contribuït a incrementar la competitivitat del Port i a atraure nous tràfics.

El Port de Barcelona ha estat present fa pocs dies tant al SIL com al SC&L. Quin és el pes específic de la infraestructura dins la cadena logística catalana i en l’economia del país?

El Port de Barcelona és un node vital per a l’entrada dels productes procedents d’Àsia a la Península Ibèrica i a Europa i també per a la canalització de les exportacions del nostre hinterland (Catalunya, l’Aragó, Navarra, Madrid i sud de França) cap a destinacions tan diverses com la Xina (que es consolida com el primer receptor dels nostres productes), Estats Units, Turquia o Brasil. D’altra banda, som un hub de distribució clau a la Mediterrània, tant pel que fa a les línies regulars de contenidors o vehicles com en les autopistes del mar (serveis de càrrega rodada que connecten la capital catalana amb Itàlia i el Nord d’Àfrica). De la mateixa manera, Barcelona és un port estratègic en els intercanvis comercials entre Europa i Amèrica Llatina, on tenim importants lligams comercials, culturals i històrics. En definitiva, el Port de Barcelona canalitza el 71% del comerç exterior marítim de Catalunya i el 22% del total de l’Estat espanyol, la qual cosa es tradueix en un volum de mercaderies per valor superior als 54.000 milions d’euros anuals.

En aquest sentit, quin paper hi juga la ZAL Port de Barcelona?

El Port de Barcelona està especialitzat en comerç exterior (importacions i exportacions) i productes d’alt valor, com ara béns de consum i distribució, equipament electrònic i vehicles. Aquests tipus de mercaderies requereixen uns serveis logístics de valor afegit que el Port de Barcelona va ser pioner a oferir en les seves pròpies instal·lacions a través de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL). Des de la seva posada en funcionament  l’any 1993 (primer amb 63 hectàrees i després amb 143 més), la ZAL ha esdevingut un model d’èxit i ara són més de 130 les empreses instal·lades en un total de 206 hectàrees de terreny. Ara la ZAL es troba en plena expansió (amb l’entrada de Merlin Properties com a nou soci de referència), amb la gestió de 23 noves hectàrees a la Zona Franca de Barcelona. Per a un port de les nostres característiques i amb la tipologia de càrrega que canalitzem, la ZAL és un element fonamental i diferenciador que genera valor i ocupació i que contribueix a captar cadenes logístiques i tràfics de qualitat.

Quines inversions hi ha en marxa en aquests moments i quines hi ha previstes a curt-mig termini?

Enguany el Port ha pressupostat inversions per valor de 129 milions d’euros, que inclouen la part interna dels accessos ferroviaris, la reforma de les instal·lacions pesqueres, l’obra civil del nou syncrolift de Marina Barcelona 92, la rehabilitació de l’Edifici de Portal de la Pau, les actuacions relacionades amb la nova terminal d’ICL (Iberpotash) i l’ampliació del moll Adossat.

Tanmateix, com he comentat abans, vull destacar que el període 2000-2015 va concentrar el major volum d’inversions de la història recent del Port i ara, tot i que seguim fent obres importants i invertint, també concentrem bona part dels nostres esforços a optimitzar al màxim la gestió i a reduir el deute a llarg termini que tenim, principalment amb el Banc Europeu d’Inversions (BEI).

L’any 2015 el Port va completar la seva gran ampliació, que va implicar desviar la desembocadura del riu Llobregat, la construcció dels dics d’abric Sud i Est i el desenvolupament de la terminal de contenidors BEST i la ZAL Prat, entre d’altres actuacions. Aquesta expansió de la infraestructura va suposar una inversió de 2.000 milions d’euros per part del Port de Barcelona i de 2.000 milions més finançats per la iniciativa privada.

En l’actualitat, quina posició ocupa el Port de Barcelona entre els ports d’Europa i del món?

Depèn del segment d’activitat, ja que Barcelona és un port molt diversificat i opera diferents línies de negoci. Som el primer port de l’Estat espanyol en dimensió econòmica i en termes del valor de les mercaderies que canalitzem; som el primer port de la Mediterrània en tràfic de vehicles i el primer port de creuers d’Europa i de la Mediterrània, a més d’ocupar el 4rt lloc com a port base de tot el món. També tenim una important posició de lideratge a l’Estat respecte a les autopistes del mar (els serveis mixtes de càrrega rodada i passatge amb Itàlia i el nord d’Àfrica).

Finalment, quins són els reptes de futur del port en quan a inversions, creixement, presència al món i connectivitat?

La nostra estratègia parteix d’una premissa bàsica: al Port de Barcelona estem al servei de l’economia del nostre entorn i la nostra missió és contribuir a fer més competitius els nostres clients mitjançant la prestació de serveis eficients. El creixement no és una finalitat en sí mateixa, sinó la conseqüència de complir la nostra missió i d’aconseguir que les empreses que encaminen les seves mercaderies a través de la nostra infraestructura siguin més competitives en el mercat global. Ara bé, el Port vol créixer, la captació de tràfics figura com el principal objectiu de la instal·lació i, en definitiva, el creixement és un dels tres eixos (juntament amb la competitivitat i la sostenibilitat) que sostenen la nostra estratègia.

El Port de Barcelona disposa d’una infraestructura de primer nivell, preparada per atendre els portacontenidors més grans que naveguen actualment al món. Som el port més productiu de la Mediterrània (i el tercer de tot Europa) i els elevats estàndars de qualitat de tots els agents que intervenen en la cadena logística són una garantia d’excel·lència per als nostres clients. Això significa que estem en condicions de competir amb els ports del nord d’Europa, però per fer-ho ens cal enfortir la nostra presència a l’àrea d’influència: només arribant més lluny i fidelitzant empreses del mercat interior, que no tenen accés directe al mar, podrem aconseguir la massa crítica necessària per atraure les grans línies regulars que, a la vegada, ens garantiran la connectivitat que requereixen els nostres clients.

A més de consolidar el nostre posicionament en el hinterland, estem treballant per atraure centres de distribució de grans operadors logístics o de companyies multinacionals a l’entorn del Port. Es tracta d’una aposta ferma per la logística, ja que estem convençuts que és d’un dels sectors clau de l’economia global i que és un important generador de valor, llocs de treball i riquesa.

www.portdebarcelona.cat

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers, necessàries pel seu funcionament, configurar les seves preferències i prendre dades estadístiques. Consulti el nostre Avís Legal per obtenir més informació.    Ver Política de cookies
Privacidad